Cercador
CARTA D'UN DESIG OFEGAT
Un relat de: Xavier Miralles MartínezCom m’agradaria fer-t’ho molt a poc a poc, repassant el teu cos amb els dits. La cara, els llavis i molt suaument anar baixant cap a baix, pel coll i seguir. Acaronar-te les mamelles, els mugrons fins que es posen durs i no vulgues que pare idesitges més, més i més. Em demanes que se’t menge a besos, però els dits segueixen cap a baix. Acaronen els teus malucs per anar baixant, genolls avall, a poc a poc, fins els peus. I me’ls menge a mossos, comence pel dit gros i no pare fins que els tinc tots cinc ben llepats.
Ara continue amb la llengua, per dins les cames, per les cuixes, llepant-les, banyant-les. Per fi arribe a la figa, tota plena de suc i la xucle i me la menge i la bese fins que et corres de gust, a gust, gust, gust..! Perds els sentits, et desfàs de plaer i creus que el cor se t’ha parat, però no, no t’has mort, ara estàs més viva que mai.
Ara continue amb la llengua, per dins les cames, per les cuixes, llepant-les, banyant-les. Per fi arribe a la figa, tota plena de suc i la xucle i me la menge i la bese fins que et corres de gust, a gust, gust, gust..! Perds els sentits, et desfàs de plaer i creus que el cor se t’ha parat, però no, no t’has mort, ara estàs més viva que mai.