Òxid

Un relat de: Epicuri

Òxid.

M'agraden les fulles
qua oxiden en
vermell.

O groc, o taronja...

M'agraden els colors
quan trenquen;
el verd llenç,
fresc de la
primavera.

L'estiu crema.

El vent s'esvera.

i la tardor...

Regala flors que
no és tallen, en
agonies ni
centres
de taules,
matusseres.

Malva
Taronja
groc...

Càlids colors,
que no s'esberlen;
no moren. Si no,
generosa i bellament
tan sols, s'assequen.

Comentaris

  • Autèntic i breu (no+)[Ofensiu]
    llamp! | 10-12-2009

    ...

  • Bell poema tardoral[Ofensiu]
    jacobè | 01-12-2009


    Òxid encertat. Malgrat la nostàlgica tardor, l'omples de colors i vida. Un poema bonament inspirat.
    Felicitats, company guanyador!

  • Ja l'entenc[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-11-2009 | Valoració: 10

    Aporto un nou comentari. Entés tot plegat. Gràcies.

  • Una delícia,[Ofensiu]
    Xantalam | 22-11-2009

    epicuri, "veure", sentir el teu poema, inspiradíssim poema, breu, senzill i càlid, com els colors de la tardor.
    Et felicito sincerament.

    Una forta abraçada.

  • No entenc el titol[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-11-2009 | Valoració: 10

    Jo al llegir aquest Relat sento un cant als colors. I m'agrada molt.

  • Et veig assegut[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-11-2009

    davant l'ordinador disposat a escriure un poema i, de sobte, una mà misteriosa llença al teu damunt els colors d'una paleta de pintor. Amb la teva sensibilitat els reculls i plasmes un poema bellíssim descrivint els colors de la mare natura en diferents estacions del any.
    Gràcies pel teu poètic i carinyós comentari, Epicuri.
    Una abraçada
    Nonna

  • Un bell poema[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-11-2009

    de la teva col·lecció i personalitat.

    Bon treball Epicuri, i gràcies per compartir-lo.

    Ferran

  • Òndia, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 04-11-2009

    Estat fet tot un pintor de paraules. Tardorenc i primaveral alhora. Un cant a les tonalitats alegres i joioses de la vida.
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

427356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com