Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.

Les quatre noies i el noi surten del Bailie’s i es troben amb el Martí, el noi punk que els espera.

- Tu!! – Diu la Miranda.

- Martí – diu la Esse, i corre als seus braços. - ¡¡T’he trobat tant a faltar!!

El Martí li frega els cabells amb efecte, l’abraça i diu:

- Jo també t’he trobat a faltar en certa manera, Esse.

- Com? Miranda, Esse… ¿Coneixeu aquest noi?

- I tant que el conec jo!! – diu la Esse. - Quan teníem 12 anyets, erem nuvis i passàvem estones junts. Miràvem vídeos, xerràvem, ens besàvem… - I ens dèiem que ens estimaríem sempre que poguessim… fins que al cap de dos anys ell es va mudar de ciutat i vam deixar estar el contacte. No tenia previst de veure’l avui…

- Jo també el conec. És un amic de l’Armando, però el menys maleducat d’ells. Amb mi mai s’hi va fotre.

- Tenia els meus motius per ser amic de l’Armando, però mai em va agradar com et va tractar. Però, en realitat, amb qui vull parlar és amb ELL – i assenyala clarament a l’Èric.

- Amb mi? – diu l’Èric. – Però… ¿Què tinc jo d’especial?

- Ets un intelectual aficionat. Un filòsof viu – li respon el Martí. – I jo, valga’m el destí, vull ser alumne teu. Vull que m’ensenyis teoria, el que penses.

- Suposo que no ignores – salta l’Èric – que per a això estan els llibres i Internet. Allí s’hi poden aprendre moltes coses.

- Els llibres i Internet donen informacions, és clar que sí, Èric. Però prefereixo un contacte de tu a tu. Una cosa personal. M’agradaria tenir un mestre en filosofia. I tu ho podries ser. Si ho prefereixes et puc pagar algun diner…

- Vull que em donguis dos dies per a pensar-m’ho – va dir l’Èric.

- Mmm… d’acord – diu el Martí. – tens dos dies per a pensar-t’ho, però que m’escolti el gran Zeus que vull que acceptis – i el Martí es gira cap a la Esse i diu: - i tu i jo, maca, anem a parlar una mica.

- Encantada guapo – diu la Esse – vinga, amigues, Èric, ens veurem un altre dia, salut!!

- Jo ara voldria parlar a soles amb l’Èric – diu la Miranda. – Ens veiem, noies.

Així marxen: el Martí i la Esse junts, l’Èric i la Miranda també junts, i, per separat, la Simpy i la Anti.

¿Com continuaran aquestes aventures?


---------------------------------------------------------------------------

Estimats lectors de Relats en Català he decidit, per evitar un probable plagi del meu conte, de publicar, per ara, només 60 capítols, la resta els guardaré en el meu disc dur i, quan en tingui el registre, publicaré tota la resta de capítols.

Gràcies per llegir-me, però sapigueu que l’Osset de Peluix retornarà. Salut!!