ONE...

Un relat de: empordà
un dia va canviar tot.....un e-mail d'una persona que formava part de la meva vida em va capgirar els sentits, els meus ulls oberts llegint unes paraules i el cor va començar a bategar amb força cada vegada mes depresa, l'anima esclatar de felicitat per fi havia trobat la seva meitat...

La trobada, que era habitual entre nosaltres uns 3,4 dies a la setmana, es va convertir amb vergonyosa...quina sencecio mes estranya però a l'hora m'agradava...aquelles papallones al estomac que et deixen sense respiració... les mirades de complicitat es creuaven amb un petit somriure...

i va arribar l'hora...mirant una pelicula però amb tots els sentits posats en que passaria... era un amor diferent, ens unia una gran amistat i erem del mateix sexe.... molt extrany tot plegat. però el cor sempre pot mes que el cap... traspassar la linea de l'amistat comporta molts perills.... jo ho sabia, però tot i aixi la seva mà va acariciar subtilment la meva, que va respondre tímidament....ja no podíem donar marxa enrrera, alguna cosa havia canviat... va ser increïble, tenia tantes ganes d'abraçar-la però no podia, no estàvem soles... el meu cos tremolant, era la primera vegada que sentia... Amor?...si, em vaig adonar que estava enamorada de la meva millor amiga.

a partir d'aquell moment vaig descobrir l'amor... increïble, meravellós, el temps es para... no es pot descriure amb paraules el que em feia sentir...aquella mirada penetrant fins el cor, va trencar totes les barreres que ens possem dia a dia... l'hora del retrobament amb passió. Al seu costat res em feia por, era capaç de tot era la persona mes afortunada del mon. Era Feliç...

La vida en si es torna de colors, desprenia felicitat per tots costats... per fi alguna cosa bona de veritat em passava a mi.

Puc dir ben alt que he estimat i m'he sentit tant estimada... vaig tenir la sort de trobar la persona a qui estava destinada a estimar...

i ara, després de passar un llarg temps sense saber res d'ella... el dia a dia es dur... el buit que queda al cor no el pot omplir res ni ningú... es mentida que el temps ho curi tot... no hi ha dia que no pensi en tu, et segueixo estimant, molt, moltíssim...

Comentaris

  • Merci[Ofensiu]
    empordà | 18-01-2013

    Hola Anna. no soc d'escriure però en aquests moments ho necessito.

    sobre el teu relat... ja l'he llegit i comentat.

    Gràcies.

  • Hola Empordà ![Ofensiu]
    Annalls | 18-01-2013

    Jo també en soc de l'empordà i fa un parell de mesos que vaig aterrar per aquí.
    Et felicito el teu relat es net i clar. Potser 3,4 ...que tal en lletres?
    No et preocupis ,sempre sembla que no ha de passar que patiràs per sempre, i no es així, un bon dia el dolor haura marxat i estaràs disposada a començar de nou. Els primers amors sont els mes durs i no et dic que l'oblidis ni tan sols que la deixis d'estimar,però passara.
    Perdonam les faltes , fa poc que faig català !!
    Tinc un poema que es diu "I S'abracen... "Potser et podria agradar.
    Ah i enhorabona per haver nascut en aquests temps.
    Anna

l´Autor

Foto de perfil de empordà

empordà

4 Relats

6 Comentaris

2727 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Molt Enamorada de l'Empordà la terra que m'ha vist créixer, crec que la vida la anem fent amb petits detalls que a vegades son difícils deprecià però quan els trobes a faltar t'adones que son molt importants....m'encanten les coses senzilles, la gent directe, el que mes detesto son les mentides... diuen que soc molt amiga dels meus amics, tot i que en tinc pocs... després de la vivència passada que m'ha deixat bastant tocada... i suposo que també el fer-me més gran m'ha fet molt més selectiva amb tot. m'encanta l'esport i passejar acompanyada dels paisatges que m'envolten...m'agrada llegir i fa poc temps que escric com em sento.