Cercador
Onades que moren
Un relat de: Guspira- Compartir:
Avui no hi ha sol, ni hi haurà lluna,
que morin estels, que no ho veuré,
nedant al mar del meu destí seré,
i la pell, salada i bruna, reflexarà
l'espurna dolça dels ulls que miren
l'horitzó en la nit més clara,
el trencall de pedres, les onades,
i la platja.
Dempeus dins l'aigua t'observo,
metres enllà, asseguda a la sorra.
La cala sembla riure, en veure'ns jugar,
a mitjanit no m'ho penso, i t'envio...
una il·lusió certa, un pessic de màgia,
sobre la cresta de l'onada, amb l'escuma blanca,
que arribarà als teus peus, metres enllà,
on s'uneixen terra i mar; i te'ls entregarà
i desapareixerà a la sorra mullada sota teu...
Comentaris
-
mmmm[Ofensiu]silvia_peratallada | 05-08-2005
sense èxit?! jo crec que el mar i la lluna es posaren d'acord, perquè l'encontre fóra exitós....
aquesta vegada sense gelosia, sorra mullada, papers cremant, el foc encès, en els ulls de dos amants...
una abraçada!!! -
Nostàlgia[Ofensiu]Quimera | 04-08-2005 | Valoració: 9
En aquest relat descrius molt bé el sentiment de nostàlgia. El mescles amb el mar i el moviment de les onades. Dones la sensació d'un amor llunyà, sense èxit. D'un amor trist que va ser dolç.
M'agrada com utilitzes noms i adjectius per encaixar la melangia en aquest poema.
Felicitats. Et seguiré llegint.
Núria. -
abraçades d'aigua salada...[Ofensiu]ROSASP | 03-08-2005
Aquella onada amarada de màgia i encís, sembla omplir-ho tot. Dóna la força per fer néixer el sentiments més amagats, tendres i agossarats i perdre,s havent besat dolçament engolida per la sorra.
Instant on tot sembla concentrar-se en la immensitat del mar, abraçant els somnis de dos persones que s'estimen.
Fins i tot la bellesa de la nit es desdibuixa i perd la intensitat, desapercebuda entre les mirades que subtilment s'endevinen sense necessitat de paraules.
Molt intens i tendre alhora.
El títol em dóna la sensació d'una dolça melangia...
Una abraçada!
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
161850 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74