on són els límits de la bellesa?

Un relat de: Marc Freixas

una gota de poca voluntat
que es desfà com un plàstic cremat,

recordatori del moment viscut en l'inici
de les misèries més inútils que existeixen

i sembla com si el món estigués capgirat per uns instants


el sol apareix i desapareix com si res,
i la lluna la trobo per tot arreu...

amagada entremig de núvols i paisatges


el blau del cel es barreja amb el gris més mal parit de tots

i mai em dóna satisfacció

-però sempre parlant del gran i etern present-


li busco les pessigolles al temps de ser feliç,
però em contesta de mala manera, i molt a deshores quan s'enfada amb mi


continuo recercant els límits de la bellesa
perfilant els ulls a llibres molt poètics

Comentaris

  • ja saps que...[Ofensiu]
    Capdelin | 30-06-2005

    m'encanten aquests poemes aparentment desordenats, despentinats, rebels, ara curts i ara llargs, amb una lletjor física bella i salvatge...
    tremolo quan trobo un poema bell, maquillat, uniforme, POÈTIC... és un perill un poema massa poètic, pot ser la seva pròpia tomba disimulada mb flors...
    potser existeix un nou límit a la bellesa, aquelles faccions que trenquen els seus clàssics límits i la fan terroríficament humana, assequible, propera, diària, primitiva...
    potser la bellesa... no està en l'objecte, sinó en els ULLS que la miren...
    potser hauríem de fer com Picasso que reflectia en un mateix quadre tots els cantons o cares del volum que els ulls no veuen d'una sola mirada quieta...
    una abraçada, amic primitiu!!! la selva és nostra!!!

  • No em veig capaç....[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-06-2005

    .....de comentar aquest poema. M'he quedat buida en llegir-lo. Trasbalsada. No sé quina mena de realitats has deixat anar línia a línia, mot a mot. No sé per què aquest trasbals inquietant i aquest mena de nerviosisme interior.
    Et diria que m'ha agradat. És més, et diria que m'ha semblat atraient com un iman, captivador, sublim. Me'l vull emportar als meus preferits. Per regellir-lo de tant en tant i entrar cada dia una miqueta més dins de cada vers fins que el pugui fer "meu" del tot.

    Els límits de la bellesa potser són el primer vers del teu poema i el darrer.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.