On son aquelles paraules?

Nomes pensat en les coses que pasen et dones conta que no saps el que fer...vols deixar de pensar en ell però no pots... vols estimar-lo amb totes les forces però tampoc ets capaç de fer-ho... em fa mal sentir aquelles paraules que tan malament sonen i signifiquen un...no m'importes...son paraules que un dia s'endurà el vent, però que abans han estat dintre meu fent una ferida cada vegada mes fonsa ...gratant i gratant fins deixar-me sense cor.. deixant escapar llàgrimes que ja mai tornaràs a sentir com la primera vegada que plores per amor.... no record el dia, i potser tampoc el lloc...però si perquè...i per qui. Cada vegada que aquell dolor es deslligava per la meva cara hem feia recordar moments que ja mai no tornaran . Record un dia que ell em tenia que venir a buscar, em va dir et pegaré un truc i baixes... jo estava preparada amb el movil a la ma .... ja era l'hora... vaig baixar , i em vaig posar a corra per no fer-lo esperar, i quan vaig girar la cantonada el vaig veure allà ...recolzat a la paret...esperant-me a mi... una il·lusió que va durar poc ...ja que quan em vaig despertar de la meva fantasia particular i vaig arribar el seu costat tot allò que jo tant romànticament havia pensat no tenia res a vora amb el que em vaig trobar...com sempre dic...visc de la il·lusió...vaig botant de somni en somni fins que caig damunt la realitat. Ja no se que esperar...on deuen ser aquelles paraules que un dia ens varem dedicar mútuament? Son paraules amagades en el punt on el que penses no es el que realment vols dir...