On queden els herois Quotidians??

Quan mes sé, quan mes m'expliquen... menys entenc la realitat que observo!

Una persona, anònima per mi fins fa un parell d'anys, una persona solitària, extranya, que evita tota connexió amb altres "algú", que un dia per casualitats del destí es va posar a parlar amb mi.

De sobte t'adones que aquest algú es un heroi, un heroi que va remoure la consciència de milers de persones, amb només 22 hiverns va ser capaç de desafiar als manaires d'una petita ciutat i fer obrir els ulls a la ciutadania del què realment passava al seu voltant.

I el millor de tot, es que no t'ho ha dit ni ell, després d'hores de conversa sobre tot i sobre res, ni ho va mencionar... això és el que m'ha sorprés mes. El que et donin una pista, ho t'ho comentin com qui no vol la cosa i només posant el seu nom al "sr. Google" puguis saver tot això. Es va enfrontar a una gran empresa internacional, per denunciar el que ell considerava que " qualsevol persona en la meva situació ho hagués fet" però que ningú mes va tenir el valor de fer.
Diaris, entrevistes... amenaces i confiança cega en el poder de la gent...

Dotze hiverns mes tard, aquest heroi, que se n'ha fet d'aquest heroi?,
Ningú es recorda d'ell...
Ha passat a ser un algú anònim mes...

Un algú amb uns ulls sincers, que quan els aixeca del terra, t'ensenyen que aquell lluitador encara està viu...
Un algú que s'ha resignat a passar per la vida, sense ganes de viure-la...
Algú que no sap si demà podrà menjar, no hi ha feina per algú que lluita pels drets dels altres...
Algú que es desviu pels seus ...

Encara que tard... gràcies per tot el que vas fer!! ( per si no tinc oportunitat de dir-t'ho en persona).