Ombra Absent

Un relat de: pieni kuu (aida)

Llum que apagaves la meva OMBRA,
has enfosquit per principis inmadurs.
S'inicia el gratcient camí que forma,
la TÈNUE visió d'uns ulls insegurs.

Agudes paraules respiren perdudes,
records lúcids que es tornen muts.
Les llàgrimes volen alienar temudes,
la sort dels nostres lligams viscuts.

Solitud que cridava la veu ABSENT,
has trencat la sonoritat anhelada.
S'acaba la gran sentència present,
d'una explícita unió molt esperada.

Comentaris

  • ombra[Ofensiu]
    donablanca | 27-06-2005 | Valoració: 10

    un poema d'adjectius coomplexes i sonoritat consonant

  • Ostres![Ofensiu]
    Sareta_16 | 19-04-2005 | Valoració: 10

    Que macu, t'he descobert avui i wauuu m'has deixat impressionada!
    Està molt molt currat!^^ Bonica fotu!
    Espero llegir coses teves i el relat preciós, però molt trist...:( Espero que ja estiguis bé i res sempre endavant!Muacks!

  • Es dur[Ofensiu]
    AINOA | 19-04-2005 | Valoració: 10

    Uff que trist es el teu relat.
    I veig un cor ferit darrere d'aquestes paraules.
    Desitjo que poguis arreglar aquesta amistat, sino es aixi anims.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de pieni kuu (aida)

pieni kuu (aida)

15 Relats

14 Comentaris

17287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
L'escalfor del sol crea una llum que refreda el foc mentre aquest fon la consistència del glaç, saben que així apagarà la set de les flames perquè el roig que desprenen aconsegueix cremar el neutre blanc de la lluna.
El que uneix la força dels elements és la contraposició ja que la seva compatibilitat provoca que perdurin fins als límits de l'eternitat

AIDA

si algú vol parlar amb mi g_aika@hotmail.com