OLORS

Un relat de: JOSEFINA

Les olors tenen la particularitat de fer-te reviure un munt de sensacions.
Recordo perfectament la olor de la colonia que feia servir el veí del costat de casa, aquell senyor que quan baixava per l'escala deixava clar que hi havia passat. Quan sorties per la porta, sabies que el Sr. Paquito havia anat cap a la feina de bon matí.
També recordo la olor dels "polvos" amb els que es maquillava la tieta Teresa. Tenien una olor dolça com a polvos de talc. M'encantava destapar la capseta i ensumar, per després si no ho veia la mare, posar-me'n una mica.
I qué hem de dir de la olor a brou, quan obres la porta de casa. Aquella sensació de llar que es despren del brou casolà, fet amb gallina, un tros de vadella, os de pernil, un tros de col a més de les herbes normals, i potser un troset de carbassa. Aquella olor a brou nadalenc que recordes amb el pas els anys malgrat els canvis de gustos culinaris.
La olor de l'aigua salada que t'arriva només apropar-te a la platja. La olor a mar...
La olor de les roses de mil colors diferents, aquelles roses que no es crien en un hivernacle, aquelles roses cuidades per les mestresses de casa amb tot el carinyo del món. Roses en testos als balcons, o en els jardins de les cases de poble. Roses vermelles, sagnants, roses grogues, blanques i de tantes altres tonalitats.
Olor de farigola, olor a menta . olor a camamilla, olor a poniol, aquestes olors de les herbes que collim per fer tisanes, per adobar els guisats, per païr, per aromatitzar l'ambient , posant-ne un bon ram sobre la taula.
Olor dels suavitzants que posem a les rentadores , perque després les toballoles facin bona olor. Olor a lavanda, olor a llimona, olor a net, que diem.
La olor dels nadons, aquella olor tan especial que no els dura gaires dies i que no sabriem com descriure. Aquella olor que ens fa sentir que són un bocinet nostre.
La olor seductora dels perfums que ens posem per sortir de nit, en un intent d'agradar , de ser sexis, de lligar, de deixar patxada per l'endemà, de personalitzar el nostre record per mitjà de la olor.
La olor de les fruites. La olor de les maduixes, les cireres, els préssecs, la pinya, i de tantes i tantes classes de fruites, que ens fan gaudir d'una primera part a través de la olor i d'una segona part a través del gust.
La olor de les persones. Una olor que si no vigilem pot convertir-se en pudor. Però una olor peculiar, la olor de la pell, la olor de cada persona en funció del sabó que fa servir, del que menja, de l'activitat que fa, de com transpira, del perfum que es posa, del lloc on viu...
La olor de cada país, i dins de cada país la olor de cada espai. Olors dels mercats, olors a especies, olors a embotits, olors a olis, olors a verdura fresca, olors a peixos o a carns, les olors de l'aviram, les olors de les pastisseries. Les olors de les quadres de cavalls. Les olors de les cors de porcs. Les olors dels hospitals i de les seves sales d'operacions. Les olors de les escoles, barreja de les olors dels mestres i dels alumnes, quan arriven al matí nets i pentinats.
Podriem descriure tantes i tantes classes de olors...
Però les olors ens recorden també a les persones, com deia al principi : la olor de l'avi, la olor de la mare, la olor de la tieta, la olor d'aquell amic, la olor dels fills, la própia olor.
De vegades no puc evitar dir la frase : deixa que m'ompli de la teva olor per quan no hi siguis... Una bona manera de seguir-te recordant.
I quan de cop t'arriva una olor i et quedes aturat pensant a qui et recorda... qué et recorda ...
Podriem fer una llista de les diferents olors que hi ha ? Em sembla que no s'acabaria mai, perque la barreja d'olors, en crea de noves i sempre n'hauriem d'afegir.
Quina olor fas tú ? quina olor faig jo ? S'agraden les nostres olors? o potser quan m'arriva la teva olor, giro cua per no trobar-te ? O tal vegada busco la teva olor, perque darrera d'ella hi ets tú?.
Ho deixo aqui, que ja tinc el nas ple ... d'olors.

Comentaris

  • un sentit poc valorat[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-06-2007 | Valoració: 10

    es el sentit oblidat !
    potenciem la vista la oida,
    inclos el gust i el tacte:
    son mes valorats.

    olors que evoquen records :
    associats,
    o perfums que recorden amors:
    apagats.

    olors lliures en l'aire del bosc,
    i olors tancades en flecons cars i petits.

    olors de la pell que treballa,
    i del nadó que badalla, somrient.

    I les que no sentim,
    i ens atrauen, sensualment.

    olor de la vida,
    que transpua,
    passió
    i sentiment.

    Avet_blau

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).