OLESA DE MONTSERRAT, EL PORTAL DEL CARRER ARC DE L’ESGLÉSIA.

Els anomenats ‘casc antic’ de pobles i viles, acostumen a esdevenir suburbis, en el sentit de barri intramurs o immediat a les muralles, nuclis degradats i amb uns serveis gairebé inexistents. L’abandó dels veïns originaris, ha provocat que visquin habitualment en aquests indrets persones foranies, i/o mancades de recursos econòmics. L’actual situació de fallida en que es troba el Regne d’Espanya, com a conseqüència bàsicament de la corrupció, l’estultícia, i el ‘ laissez-faire’ com a mètode de govern, intensificarà més encara aquest caràcter suburbial. La no assumpció de responsabilitats politiques i/o penals per ‘ culpa in negligendo’ , ha estat, és, i serà més en els temps propers, causa d’un fort augment dels sentiments xenòfobs.

El primer recinte fortificat d'Olesa pertanyia a la primitiva Sagrera, documentada explícitament per primera vegada l'any 1073, quan es parla d'un sagrer adossat als murs de l'església. El perímetre total de la sagrera tindria 356 metres i encerclava una superfície d'uns 9.500 metres quadrats. Tenia tres punts d'accés: un al nord-est, un a l'oest i un al sud, hom pensa que el que es coneix avui com Arc de l'Església, fora l'únic que s'ha conservat.

A començament de segle XX aquest portal era conegut com a porxo de cal Pujol.

Està situat en una casa força remodelada que no presenta altres elements d'interès. El porxo consisteix en un pas d'uns 8 metres de llargària per la planta baixa, i està cobert amb un sostre fet de rajola i embigat de fusta. A cada extrem del porxo un arc escarser fet amb pedra tosca marca l'entrada del portal.




El retratava des de l’interior per evitar deixar palès, l’estat d’abandó, degradació, i brutícia, que pateix aquest espai.