Cercador
Okupes post mortem
Un relat de: Antonio Mora VergésEstem en aquells dies en que una majoria de ciutadans visiten els cementiris.
Per la meva afecció , http://coneixercatalunya.blogspot.com/ els veig en totes les èpoques de l’any, i en més d’una ocasió he tingut el dit al disparador de la màquina de retratar-ho, però finalment – fins al moment – no he recollit cap imatge d’aquest fenomen que anomeno d’okupació post mortem.
Els nínxols amb diferents alçades, 3 ,4, 5 nivells, son cosa comú en la majoria de fossars de Catalunya, i dissortadament no son poques les famílies, que pateixen uns ‘ veïns’ okupes en el nivell 1. Ja sabeu allò de col•locar flors a la vorera, en atuells de fang, plàstic, ....
Aquesta pràctica està ‘ tolerada’ per les Autoritats Municipals, malgrat tenir consciència de la seva il•legalitat. Pregunto, perquè en alguns cementiris es fan les voreres tant estretes ?.
Els usuaris dels nivells 2, 3, 4, 5 ...necessiten aquell espai per situar-li les escales.
El fet , més enllà de constatar el baix nivell de civilització de la nostra societat, i el desgovern absolut pel que fa a les petites coses de cada dia, ens retrata a tots. Uns per acció, els usuaris que de forma conscient okupen aquell espai públic deixant clar que es passen pel forro dels pantalons els drets de la resta de ciutadans, els ‘ perjudicats ‘ , que temorosos de les previsibles accions vandàliques que patirien les despulles dels seus familiars en el supòsit d’exercir de pròpia ma la justícia , – es a dir, llençar a les escombraries els atuells de fang, plàstic, amb flors que hi ha a la vorera - callen i atorguen; i finalment els empleats dels cementiris, que diuen ‘ no tenir instruccions’ , i les autoritats, Regidors, Alcaldes,... que prefereixen mirar cap un altre costat, amb l’esperança que aquest any també, el tema no acabo sortint en algun mitjà de comunicació.
Doncs ho sento, no posaré imatges a aquest relat, però el publicaré en tot els mitjans que m’ho permetin.
El redreçament ‘ moral’ de la nostra societat és una qüestió de la màxima urgència.
Per la meva afecció , http://coneixercatalunya.blogspot.com/ els veig en totes les èpoques de l’any, i en més d’una ocasió he tingut el dit al disparador de la màquina de retratar-ho, però finalment – fins al moment – no he recollit cap imatge d’aquest fenomen que anomeno d’okupació post mortem.
Els nínxols amb diferents alçades, 3 ,4, 5 nivells, son cosa comú en la majoria de fossars de Catalunya, i dissortadament no son poques les famílies, que pateixen uns ‘ veïns’ okupes en el nivell 1. Ja sabeu allò de col•locar flors a la vorera, en atuells de fang, plàstic, ....
Aquesta pràctica està ‘ tolerada’ per les Autoritats Municipals, malgrat tenir consciència de la seva il•legalitat. Pregunto, perquè en alguns cementiris es fan les voreres tant estretes ?.
Els usuaris dels nivells 2, 3, 4, 5 ...necessiten aquell espai per situar-li les escales.
El fet , més enllà de constatar el baix nivell de civilització de la nostra societat, i el desgovern absolut pel que fa a les petites coses de cada dia, ens retrata a tots. Uns per acció, els usuaris que de forma conscient okupen aquell espai públic deixant clar que es passen pel forro dels pantalons els drets de la resta de ciutadans, els ‘ perjudicats ‘ , que temorosos de les previsibles accions vandàliques que patirien les despulles dels seus familiars en el supòsit d’exercir de pròpia ma la justícia , – es a dir, llençar a les escombraries els atuells de fang, plàstic, amb flors que hi ha a la vorera - callen i atorguen; i finalment els empleats dels cementiris, que diuen ‘ no tenir instruccions’ , i les autoritats, Regidors, Alcaldes,... que prefereixen mirar cap un altre costat, amb l’esperança que aquest any també, el tema no acabo sortint en algun mitjà de comunicació.
Doncs ho sento, no posaré imatges a aquest relat, però el publicaré en tot els mitjans que m’ho permetin.
El redreçament ‘ moral’ de la nostra societat és una qüestió de la màxima urgència.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.