Observant aturat.

Un relat de: JosepArnau

Uns ocells esbarallant-se per uns bocins de patates que havia deixat caure prèviament un infant; una parella d'enamorats agafats de la mà creuant la plaça lentament, sense pressa, amb el pas del rellotge a favor seu; un continu passeig de gent de totes les edats i races, embolcallats de diferents maneres, uns amb preocupuacions, d'altres amb alegria; un grup de turistes mig perduts rebuscant en l'interior d'un mapa poc gastat;gent sortint de l'interior dels pubs per a fumar una cigarreta ja que a l'interior està prohibit, un edifici que ben poc haurà canviat en els darrers quaranta anys,...

En un racó de la Plaça, un músic fa que el meu peu comenci a bellugar-se al ritme de la seva guitarra i la seva veu engargussada, qui sap si per tant tabac consumit; a l'altra cantonada de la Plaça, cada cop que s'obre la porta d'un pub, cosa que succeix ben sovint, un cantautor ens mostra el seu repertori a l'interior, sobretot sona U2, estem a Dublin, potser vol remarcar-ho. La gent segueix passejant; els coloms han canviat de lloc, però encara lluiten: ara per un troç d'entrepà arraconat; més enamorats transiten amunt i avall, sembla que l'amor els transporta embadalits; de turistes en segueixen passant, Dublin atreu i fan fotos arreu.El músic de carrer comença a entonar l'Imagine dels Beatles, m'aixeco lentament escoltant-lo, gaudint d'aquell petit plaer, m'apropo a ell, diposito unes monedes a la funda de la seva guitarra i deixo la Plaça fins al proper cop, me n'enduc el record.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de JosepArnau

JosepArnau

6 Relats

10 Comentaris

8222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig venir al món l'any 81, en un mes de Gener fred. Mentrestant els anys van passant pas a pas, tot fent camí.