Obrint les il·lusions

Cançons plenes de força, de sentiments que el teu cor sent bategar al ritme de gralles notant així el bombeig dels teus ideals, dels teus somnis, compartits per aquell so que escoltes en aquell moment. Recordes que la batalla perduda és aquella que no es lluita, que tot té un sentit, i el teu és la lluita per la llibertat de la teva terra, dels països catalans, que com els obrint pas lluites aferrissadament contra espases feixistes tallants d’esperances.

a Els amos has fet sorgir esquerdes d'il·lusions. Enhorabona per aquests últims poemes en els que t'has deixat endur, claríssimament, per l'intimisme, per la sinceritat, per la ràbia contra l'injust, per tot allò que dol, per les invitacions esporàdiques, que confereixen calma (familiar, afegiria, que sempre convé). I tot això sota la pau clara de la lluna que il·lumina les escletxes d'il·lusions que ens brindes en aquest últim poema. Enhorabona, Marc... I no publiquis tant de cop, que els lectors al final no donem l'abast!!!
Una abraçada i fins la propera, campió dels més prolífics

Vicenç

Perquè tot està per fer i tot és possible"""

m'has fet recordar l'últim concert d'ells al que vaig anar...
bé, de fet vaig acompanyar al meu fill i a la tropa de col.legues seus (tots adolescents)... i vaig haver d'escoltar-lo des de fora, perquè jo a la seva edat també m'hagués ratllat bastant anar a un concert acompanyada de la "mama"

(ufff, com vaig disfrutar... aquesta vena rebel l'he tingut tota la vida)

Perquè tot està per fer i tot és possible...
i nosaltres estem aqui per fer-ho, amb les nostres paraules i cançons


UNA FORTA ABRAÇADA, COMPANY !!!