Cercador
Obrint els meus ulls
Un relat de: WATYLa mel d´aquells ulls que contemplaven la meva ànima i el meu abisme; el més profund on ningú no hagi pogut arribar mai abans. Recordo aquells ulls; mel aigualida dansant a les teves nines. ¿On els havia viscut abans? ¿ Potser en un polsós desert? ¿ Als turons d´un cor indi? ¿Als oceans on tripula la teva llibertat?
De mica en mica, sentia les meves vèrtebres, la meva columna, el meu cap. El meu tors es despertava. Em mirava, et mirava. ¿Qui érem tu i jo? Dolçament, un somriure relaxat renaixia dels meus llavis. Desconeguts, coneguts res no importava. Si la meva vida era teva, tu eres la meva vida.
Comentaris
-
molt bonic[Ofensiu]boleta | 12-09-2007
... tendre, amb elegància... suau... llàstima que no hi siguis més sovint...
-
Hola[Ofensiu]Arbequina | 10-09-2007
Quin salt temporal entre una publicació i l'altra, eh?
M'ha agradat aquesta narració poètica, que no és narració ni poema... però que, com t'he dit, m'ha agradat.
Una abraçada de l'Arbequina. -
Holatre [Ofensiu]Arbequina | 10-09-2007
Quin salt temporal en