Cercador
Constitució i/o Llibertat
Un relat de: Antonio Mora VergésAra es bo de recordar com es va arribar al anomenat consens Constitucional ; Espanya venia d'un " silenci antic i molt llarg", i els anomenats poders fàctics, volien alhora, aconseguir una llei de punt final, i continuar controlant el poder polític, la major part de la població, malgrat el que puguem pensar no estava per la feina, així que els grups polítics d'oposició ( per anomenar-los d'alguna manera ), varen co-participar en la redacció d'un text, que omplia totes les expectatives dels poders fàctics, i que ni remotament - vist des d'ara - permetria mai assolir els cims de llibertat, que esperaven amb secular paciència, entre altres, els nacionalistes perifèrics, Euskadi,Catalunya i Galícia.
El tema es va recollir a la premsa de l'època, com la disjuntiva entre els que volien la ruptura, i els que volien el consens; els rupturistes volien només que es fes una revisió critica del període feixista, determinant en els casos que fos procedent responsabilitats polítiques i/o penals, fins i tot el Rei, era qüestionat en virtut del seu nomenament pel sàtrapa, aquesta gent confiava en que l'exercit, format aleshores per soldats de lleva, gent del poble en definitiva, no donaria suport als poders fàctics; els partidaris del consens, no tenien aquesta confiança en la gent de poble, els governs resultants han vingut a reforçar aquesta idea, tot pel poble, però sense el poble, i van donar suport com es sabut al text de la Llei Constitucional actual.
Avui encara es qüestiona la urgent necessitat de reformar la Constitució, quan el seu primer quart de segle, ha confirmat la incapacitat del text, per assolir els objectius de llibertat i democràcia que demanaven aleshores només els demòcrates, però que demana ara i de forma enèrgica tota la societat.
En aquest moment, Constitució i Llibertat han esdevingut conceptes antònims, els governs nacionalistes espanyols, han fet tota mena d'accions per arribar a l'eliminació dels nacionalismes perifèrics; des de finançar grups armats, escuadrones de la muerte, en diuen a sud-América, fins a subscriure pactes antinacionalistes.
La torna d'aquell mal acord Constitucional, han estat i estan encara, les represàlies econòmiques contra Catalunya i els catalans; la perllongació contra tota raó, de la lluita armada del poble basc; i la sensació evident per part de la ciutadania de que els governs, van per un costat, i la vida, la vida real per un altre. Des del primer a l'últim dels ciutadans d'Espanya, sentim vergonya aliena, davant moltes i moltes actuacions del govern.
Constitució ?, no gràcies, llibertat, si us plau !!
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1892201388)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS