Cercador


Llista categories

Núvols

Un relat de: Mon Pons

Una estela ardent il·lumina el cel i l'aigua plora. Alço els ulls i contemplo un cel transformat; fa una certa sensació de fragilitat, el firmament. Alhora que, gairebé nu, encara tremola.

No recordo ara ni quan, ni amb qui, resseguia amb guix blanc el perfil dels núvols que passaven: una delicada natura, abocada cap a una finestra de ficció, cap un món de cendra tèbia. Que "oblida els bruixots totèmics que han traçat una ratlla, l'esborra sense solemnitats inescaients i s'inclina, amb un gest simple i amorós, cap el centre biològic de la creació"*

Era un desig intermitent. Una mirada tendre dintre de l'espai ovalat. Fins que l'udol del llop em despertà, planyívol. Sí, em calia sortir del cercle. De bell nou la nit m'esguardava.


*Manuel de Pedrolo

Comentaris

Afegir comentari
  • auguris[Ofensiu]
    Lavínia | 03-04-2006 | Valoració: 10

    i conjurs totèmics revolten l'ànima i la natura de qui sap admirar i introduir la natura dins seu.
    L'aigua plora i en el cercle traçat per
    la mateixa força tel·lúrica no podem trobar cap resposta, però, malgrat tot: "podem ser savis"?

    Petons.

    Lavínia

  • L'aigua plora[Ofensiu]
    Jofre | 01-04-2006 | Valoració: 10

    He trobat en Núvols una altra evidència de la teva capacitat de copsar i retenir els moments viscuts. Ets una gran observadora que sap transmetre molt bé la informació.
    Poses la correcta atenció en la Forma.

    Segons el meu parer, és una imatge que qüestiona la transcendència o les suposades virtuts del firmament. Per damunt de tot, existim els humans que sovint alcem la mirada quan l'aigua plora buscant alguna resposta abans de tornar a la nit que tant ens és habitud.

    Potser sí, que al capdavall som senzilles barquetes sense timó ni orsa i ens emmirallem en suposats vaixells antics.

    Tens raó Mon. i el secret es troba en ser conscients d'aquesta fragilitat i per tant no optar mai per voler superar o entendre aquesta sensació fent ús de simbolismes que ens mantenen en la més lamentable foscor.

    Cal que ens oblidem dels atavismes connaturals i dels udols de llop.

    Ai! Però què més t'haig de dir que ja no sàpigues?
    Tot, Mon. , tot, perquè els teus escrits són un tresor de sentiments i cultura expressats de manera molt tendra i pulcra.

    Enhorabona!

    Jofre

l´Autor

Mon Pons

65 Relats

250 Comentaris

106339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >