Nuria

Un relat de: Albada,Albages
NURIA
Com és la vida!
Recordo aquelles tardes de sol.
On pels revolts dels camins,
anàvem a fer hort cantant cançons.
Ai nena si vols venir…..
Amb somriure ample i planer.
Em vas ensenyar a estimar a la gent tal com es.
Benvolguda nostàlgia avui sóc el que em vas ensenyar.
Cada dia en un instant, veig la teva petjada,
I desitjo de tot cor ser com tu de gran.
Trobo a faltar el canti verd de la nevera,
I com a esperança he posat un a casa meva.
El sifon del vermut dels diumenges.
El formatge de bola Andorrà que tantes vegades
Vaig menjar escoltant els teus contes del trenta-sis.
Estimada melangia no canviaria per res del món
El primer regust de caramel al teu costat.
Amanida, sopes de pa .Arengada de la costa.
Pa torrat amb un raig de oli i sal.
Estimada padrina et trobo a faltar.

Comentaris

  • Records ![Ofensiu]
    Annalls | 07-08-2014

    M'has fet venir la flaire de tmps passats, en el meu cas sense padrina... que és el paper més important d'aquest teatre.
    Els formatges vermells que portavem d'Andorra, encara els venen... les cantis, els sifons, que s'en ha fet del vermut?
    Oh i les arengades que no n'ha mengat? Regustos d'infantessa...



    Hola a R.C no et coneixia , o potser una vegada et vaig cercar com a Rocio !


    Anna


    Ens veiem !! Des que vaig començar aquí tenia la idea de la que formes part !!


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Albada,Albages

Albada,Albages

4 Relats

3 Comentaris

1960 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor