Nuria

NURIA
Com és la vida!
Recordo aquelles tardes de sol.
On pels revolts dels camins,
anàvem a fer hort cantant cançons.
Ai nena si vols venir…..
Amb somriure ample i planer.
Em vas ensenyar a estimar a la gent tal com es.
Benvolguda nostàlgia avui sóc el que em vas ensenyar.
Cada dia en un instant, veig la teva petjada,
I desitjo de tot cor ser com tu de gran.
Trobo a faltar el canti verd de la nevera,
I com a esperança he posat un a casa meva.
El sifon del vermut dels diumenges.
El formatge de bola Andorrà que tantes vegades
Vaig menjar escoltant els teus contes del trenta-sis.
Estimada melangia no canviaria per res del món
El primer regust de caramel al teu costat.
Amanida, sopes de pa .Arengada de la costa.
Pa torrat amb un raig de oli i sal.
Estimada padrina et trobo a faltar.