Cercador
Gent del Born
Un relat de: Albada,Albages- Compartir:
GENT DEL BORN
Després direm no.
Perquè diguem no?
Abans ja vàrem dir no!
Tot comença amb un no.
El lloc és nostre, deien
A cops de peu i de fura.
Mentre el farcell fet a la porta,
volia caminar sense atura.
Ni mirar enrere el camí deixat,
de les cames febles d'una guerra crua.
Ni ensopegar amb els records
desfets d'una nit freda i nua.
Veïns, gent d'uns carrers de la vida.
Recolliren andròmines i quatre llençols.
El maleït record que sura cada dia.
Marxaren com un passa fora!, sense sort.
Ufans i sense cap dubte varen entrar.
I feren de les cases el seu fort.
El vi que no era prou bo costera a vall passava.
Les noies amb la por al cos no volien ni un soldat.
Després direm no
Perquè diguem no?
Abans ja vàrem dir no!
Tot comença amb un no.
Després direm no.
Perquè diguem no?
Abans ja vàrem dir no!
Tot comença amb un no.
El lloc és nostre, deien
A cops de peu i de fura.
Mentre el farcell fet a la porta,
volia caminar sense atura.
Ni mirar enrere el camí deixat,
de les cames febles d'una guerra crua.
Ni ensopegar amb els records
desfets d'una nit freda i nua.
Veïns, gent d'uns carrers de la vida.
Recolliren andròmines i quatre llençols.
El maleït record que sura cada dia.
Marxaren com un passa fora!, sense sort.
Ufans i sense cap dubte varen entrar.
I feren de les cases el seu fort.
El vi que no era prou bo costera a vall passava.
Les noies amb la por al cos no volien ni un soldat.
Després direm no
Perquè diguem no?
Abans ja vàrem dir no!
Tot comença amb un no.
