Cercador
NOUVELLE ÉGLISE DE SANTA CECILIA D’ODÈN. EL SOLSONÈS . LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré, davant l’església de Santa Cecilia, que té annex el cementeri al seu costat dret, i a la part posterior les restes de l’església romànica amb la mateixa advocació, de la que el mur Sud fou aprofitat per a la nova construcció, sent actualment el mur Nord de l'església nova, al damunt presidint les runes del Qal’at d’Odèn.
No trobava cap dada de l’època en que es bastia el ‘nou edifici’ , i tampoc el mestre d’obres encarregat de fer-ho.
Ho explica – per a mi – el creixement demogràfic que en el cens de 1857 amb 1.242 ànimes marca un sostre que no s’ha tornat a assolir; l’explicació cal cercar-la en l’obertura a Catalunya del mercat ‘esclau’ de les colònies americanes, que es convertirà en cases pairals, fetes o refetes, i en esglésies, capelles, ermites i oratoris.
Els nivells d’assistència al culte era en aquells anys d’un 70% de la població , o fins superior, i actualment no assoleixen llevat d’excepcions puntuals el 10%; això afegit a la descreença que té el seu origen en la carta col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor dels feixistes revoltats contra el govern de la II República Española.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coniexercatalunya@gmail.com
No trobava cap dada de l’època en que es bastia el ‘nou edifici’ , i tampoc el mestre d’obres encarregat de fer-ho.
Ho explica – per a mi – el creixement demogràfic que en el cens de 1857 amb 1.242 ànimes marca un sostre que no s’ha tornat a assolir; l’explicació cal cercar-la en l’obertura a Catalunya del mercat ‘esclau’ de les colònies americanes, que es convertirà en cases pairals, fetes o refetes, i en esglésies, capelles, ermites i oratoris.
Els nivells d’assistència al culte era en aquells anys d’un 70% de la població , o fins superior, i actualment no assoleixen llevat d’excepcions puntuals el 10%; això afegit a la descreença que té el seu origen en la carta col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor dels feixistes revoltats contra el govern de la II República Española.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coniexercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.