Cercador


Llista categories

Nota MD, Actitud E

Un relat de: KOVES

Nota MD, Actitud E
Quedar-se en blanc deu ser lo mes fomut per un escriptor, com jo no ho soc, no mi puc quedar, però costa trobar un sentit al que vull escriure, relatar una novel·la, una historia, descriure un personatge, tramar, son coses que les veig molt lluny, quasi impossibles i fora del meu abast. Aquí comença i potser acaba aquesta aventura, però fot-li tal com raja.
Això de no ser bon estudiant fa pensar que som uns inútils industrials, rucs i sense valor crític, només servim per fer feines mundanes, posar el corrector per no semblar analfabets , tindre modals, elegància, aprendre i fixar-se com viu l’altre gent, a vegades tot plegat ens fa una mica altius i hipòcrites. Això si no tenir estudis no vol dir que assoleixis dos coses: ser clars i decidits.
No haver estudiat et fa ser de tercera regional segons on et fots, tot i que quan parlo amb algú que el trobo interesant, normalment es del meu gremi de fracàs escolar, jo ho deia el meu avi: “dios los cria y ellos se juntan...” es veu que el que ve d’estudiar carrera son mes, millors i sort en tenim, però fot gracia trobar me a altes hores de la nit en Roger, convidant a tot deu, ballant com un boig i confessant-me que ell també esta perdut en un mon on no va passar de vuitè ( 2 de ESO per altres). Pobre, s’ha tingut que conformar amb un petit i discret restaurant de moda, de mobles reciclats que per molts es de disseny.
On cada dia s’ostien els millors personatges de la ciutat, que tant volen conèixer, amb un objectiu: fer selfie, tindre molts likes a xarxes socials, ohhhh, en Xexu a penjat : Jo i el Xef Roger amb el postra “colulant de cul de nata, en tu bocata” ( el postra de moda...)
Gent que no para de obrir boca i aplaudir cada petita obra d’art que surt puntualment de la cuina al plat.
Aquella gent que veien tants Rogers perduts a un mon cobdiciós y fastigosament correcte.
Aquella gent que no saben valorar les coses sinó son notablement productives i els aporten un interès.
Gracies Roger per no haver-te tirat pel balco de la societat ja que el nostre futur l’hem creat a base de disfrutar, crear i gaudir de la vida. Sense escoltar els consells dels setciències.. o singermornings mundans.
Això de no anar al cole fa que el meu amic Roger (Ara portada al TIME com a Roger el rei de les escumes) t’agafa la nevera i et fot una filigrana de por. Serà que al cole tenien fogons amagats al bany per que no pillo de on va sortir tanta saviesa.
Allà nomes fotiem càlcul mental, el burro, esperar el pati per liar un peta i copiar de la Flor, que tan bona lletra tenia...I pregar el dia de notes del que la “I-D” fos mes abundant que el “MD-E”
En fi, seguiré sent una mica mes burro però m’encanta veure com aquells que volen, poden. No tot depèn de un “deu” o un “zero,”

Comentaris

Afegir comentari

Valoració mitja: 10

l´Autor

KOVES

2 Relats

14 Comentaris

1892 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor