Normal

Quan la Lena tenia tres anys va acompanyar a la seva mare i a la seva àvia al cementiri per primera vegada. Era diumenge de Rams i anaven a visitar la tomba de l'avi, que s'havia mort feia menys d'un any.
Mentre la mare i l'àvia netejaven la làpida la Lena va marxar silenciosament, perquè s'avorria i tot passejant va arribar a una tomba on hi havia arrepenjat un ram de crisantems. Va agafar-ne un i va tornar tot cantant cap a la tomba de l'avi. La mare, en sentir-la arribar fent tant soroll es va enfada molt i li va dir gairebé cridant:

-Lena això no és normal! Als cementiris s'ha de fer silenci.
La Lena va restar una estona pensativa i després va preguntar a l'àvia:

-Àvia què vol dir normal?
-Són normals les coses bones que fa la majoria de la gent.
Li va contestar l'àvia.

Aquell dia la Lena no va acabar d'entendre el significat d'aquella paraula, però la va tornar a sentir moltes vegades.
Els anys van anar passant i la Lena va adonar-se que la normalitat era monòtona i que quan es divertia més era precisament quan feia coses que no eren normals. També va aprendre que hi ha diferents tipus de normalitat. Perquè, per exemple, el que aquí considerem normal a altres països no ho és. Finalment va comprendre que la normalitat és simplement una paraula que designa allò que és més corrent o més acceptat per la societat. Una paraula que des de ben petits ens fan conèixer , per fer-nos creure que allò que és normal és el millor pel nostre bé. I de fet aquesta és l'opció més fàcil; la de ser una persona com tantes altres, que segueix el camí que li ha estat fixat, sense parar-se a pensar ni preocupar-se per si el que està fent és realment el que desitja. Quan en realitat no hauria de ser així, perquè en cada persona existeix la diferència.
La Lena creia que tots seríem més feliços si la normalitat no existís i no ens haguéssim de sentir culpables per fer coses que s'escapen de la normalitat o pel simple fet de ser diferents. Però també coneixia gent que deia que sense la normalitat no existiria l'ordre i ella volia seguir creient que si la normalitat no existís tampoc existiria la desigualtat.