Només

Un relat de: Guspira

Només diguem que hi seràs
quan els dies siguin llargs,
quan la calor deixi entreveure
el teu contorn a l'ombra d'un avet.

Només vull un camí planer
sota els teus ulls i els estels,
monés vull que somriguis
mirant-me, parlant-me dolçament.

Només vull una clau,
un papir amb l'enigma
que obre les portes al teu món,
als tresors que amagues;
deixa'm encendre la flama
que crema sense aire,
que s'esvalota en esbrinar
aquest llaminer desig
que s'amaga al paller
i que ben aviat sortirà empès
amb la força del cor
que, calladament, has guarit,
i n'has fet presoner.

Comentaris

  • Aclariment de quelcom mal expressat[Ofensiu]
    helena | 21-04-2006


    Aclariment.

    Que poc afortunat dir: No segueixis així.

    Amb això volía expressar que sembla que hi hagi

    una petita bomba de rellotgeria dintre teu.

    I que és fantàstic treure el fré.

    Disculpa la meva manca de precisió, imperdonable.



    mariona

  • Traspua veritat, si és mentida, té un gran mérit![Ofensiu]
    helena | 21-04-2006


    Em sembla molt romàntic el teu poema,

    en el sentit més seriós de la paraula.

    L´amor te l´has de creure, per traspassar

    les difícils fronteres de la comunicació escrita.

    No segueixis així.

    Vés més enllà, allà on et duguin els teus desitjos

    encerclats en els teus mots impecables.


    mariona

  • tardors | 18-04-2006 | Valoració: 10

    llegin-te fa una estona es desperta en mi un nosequé que em fa somriure, que em recorda que encara queda lloc per somniar, per estimar, per ser simplement feliç... avui estic trista...
    Segueix així! Que jo crec que tornaré a somniar...!

  • doncs...........[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 13-04-2006

    tampoc demanes massa, no????

    un poema preciós, Guspi!!!!

    Endavant amb els somnis...i sort!!!!
    petons!!!