Només uns minuts

Per sorpresa li va fer la proposta; "vols ballar amb mi?", ell, sorprès, va acceptar i se li va abraçar. Poc sabia que en aquell moment tot canviaria, la nit es tornaria dia i la xafogor calidesa, en el seu cap va començar a rondar una idea, un sentiment, que ja no seria oblidat. Aquella sensació que temps enrera va tenir, ara es repetia, però, aquesta vegada, ella era real i, ara, no somiava.
En el seu cap, la gent del seu voltant va anar desapareixent deixant-los sols. Cada cop s'abraçaven més i més fort, com si no es volguessin separar mai i temessin que la música s'acabés i posés fi a la seva unió. Van ser uns minuts en els quals es va deturar el temps.
Però tot te la seva fi la música va parar, ja no hi havia raó aparent per estar junts i es van haver de separar.
Quants cops s'ha maleït per no haver dit res, quants cops ha pensat de haver besat aquells llavis de mel que estaven a uns pocs centímetres de la seva orella mentre durava aquella cançó inoblidable; què hagués passat si, en un moment de coratge, l'hagués agafat més fort i, en la seva orella, hagués xiuxiuejat alguna paraula d'amor d'aquelles que costen tan de dir...
Sia com sia, ara tan se val.