Cercador
Només la bellesa.
Un relat de: Del Maestrat- Compartir:
Només la bellesa.
La natura: a través dels sentits. La pluja lliscant sobre la pell, a cada gota que neix i desapareix en un moment. El vent onejant el pèl, al seu ritme canviant però constant. El sol al rostre, la llum, el calor… la vida, la vida a través dels sentits. Cada cosa concreta i única, reiteradament vista però mai mirada… admirada, contemplada, desitjada.
L’art: amb cada plasmació inexplicable d’un sentiment inexplicable. Cadascun d’eixos sentiments inexplicables, de cadascú de nosaltres, compartits… com la vida, la vida a través dels sentiments. Cada cosa concreta i única, reiteradament vista però mai mirada… admirada, contemplada, desitjada.
Només la bellesa.
La natura: a través dels sentits. La pluja lliscant sobre la pell, a cada gota que neix i desapareix en un moment. El vent onejant el pèl, al seu ritme canviant però constant. El sol al rostre, la llum, el calor… la vida, la vida a través dels sentits. Cada cosa concreta i única, reiteradament vista però mai mirada… admirada, contemplada, desitjada.
L’art: amb cada plasmació inexplicable d’un sentiment inexplicable. Cadascun d’eixos sentiments inexplicables, de cadascú de nosaltres, compartits… com la vida, la vida a través dels sentiments. Cada cosa concreta i única, reiteradament vista però mai mirada… admirada, contemplada, desitjada.
Només la bellesa.