Nómades del temps

Era hora de matemàtiques i la Pat, la Sara, en Ron i en Max, estaven molt avorrits, a ells no els agradaven les equacions, ni les formules estranyes dels cossos geomètrics; el que realment interessava a aquesta colla de canalla, era la història, i pensaven en la classe que tenien després, sí, perquè tenien que començar a parlar sobre els romans.
- Riiinng -va sonar el timbre.
- Per fi ha arribat el final de la classe! -van pensar.
Els van explicar coses sobre l'edat antiga: circs, amfiteatres... i els van demanar que fessin un treball en grups de quatre. La Sara i la seva colla van quedar a la biblioteca per fer-lo. A les cinc, ja eren tots allà, com més aviat acabessin, millor, ja que tenien que anar cap a casa aviat per poder veure la eclipsi que feia tant de temps esperaven. La Pat va veure un llibre molt gran en el que a la tapa i posava: ROMA, va pensar que els podia ser útil i el va agafar. Va començar a passar pàgines plenes de lletra, i es va parar en una, a la qual hi havia un bonica fotografia.
-Mireu quina foto més maca, és d'un circ - els altres la van anar a veure.
-Zzziinng...
Una força misteriosa que va sortir del llibre, en forma de pols, els va xuclar amb força, i se'ls va endur cap a l'interior de la fotografia.
-Quin soroll, on som?
-Totes les possibles respostes, apunten cap a una única possibilitat, només cal que contemplis el paisatge, és l'edat antiga!- va contestar la Pat amb el seu aire de saber-ho sempre tot, amb tanta evidència.
-Sí, sí, però jo el que pregunto, és... que caram hi fem aquí?- Estaven a les grades d'aquell circ de la fotografia del llibre, on lluitaven els gladiadors, i tot el poble cridava amb energia.
-Mireu, no és com la pel·lícula GLADIATOR això?- va exclamar en Max.
-Si, aquell sembla l'Hispano - va dir en Ron.
-Deixeu-vos de rucades, tenim que sortir d'aquí.
-Jo diria que tot plegat és un somni, no Pat? - va fer la Sara.
-Si vols et faig un pessic i ja veuràs com és real de tot.
Quan es va acabar l'espectacle, no sabien que fer, estaven molt desorientats i van anar seguint la gent, per passar desapercebuts.
-Ai quin mal, qui és aquest que no mira per on va?- va preguntar un senyor al que en Max havia trepitjat.
-Perdoni, es que...- i no va poder continuar la frase.
-Com es que aneu tan mal vestits? D'on sou?
-Del futur, del vostre futur.- va dir en Max, com aquell que diu una cosa completament normal, i la Pat li va fer un cop de peu volen dir que tanqués la boca.
-De l'any 2001 d. C.- va aclarir la Sara -no ens creu he...
No hi havia res a fer, ja havien xerrat massa.
-No es deu creure pas aquestes ximpleries, no? -va intentar arreglar la Pat.
-Veniu amb mi, conec algú que us pot ajudar. -va dir l'home després d'una estona de silenci.
Van anar amb ell fins a dins el bosc, mentre li explicaven el que els havia passat, no tenien cap altre remei, a més, semblava un bon home, i de confiança.
-No digueu a ningú al camí que us ensenyaré ara -va fer una pausa, els nois l'escoltaven molt emocionats- dona a una cabanya on hi viu un amic meu que es un mag.
-També hi ha mags aquí?- va preguntar la Pat.
-Sí; però, no es d'aquí si no del futur, del meu futur i del vostre passat- ells el miraven estranyats - dels medievals, taules rodones, castells de princeses.
-Com es que és aquí?- van preguntar ells.
-Feia un experiment i va aparèixer aquí, avanç vivia amb mi a la vila però el van fer fora per provocar una explosió i ara està amagat en aquesta cabanya- va assenyalar-la amb el dit.
En Ruf el romà va trucar a la porta i es va obrir de seguida, en va sortir un home amb una barba molt llarga de color gris.
-Avé Blai!
-Hola Ruf, qui son aquests nois?
-Són del futur...
-Passeu, passeu, segur que teniu moltes coses que explicar.
Van entrar i es van asseure ens uns tamborets que havia fet aparèixer. Li van explicar tot fil per randa.
-És com el que em va passar a mi quan estava inventant una poció per anar viatjant pel temps, va explotar i em vaig trobar aquí aquell dia hi havia d'haver una eclipsi...
-Al nostre temps, avui també ni tenia que haver una! - van dir ells sense deixar que acabes.
-Dongs això ho explica tot.
-Com tornarem a casa?
-Estic acaben la poció, però només n'hi ha per anar a casa meva, no tinc més ingredients.
-En tens més allà? -va preguntar la Sara.
-Sí, clar, perquè?
-Si hi anem, podràs fer-ne més i podrem anar a casa nostra!
-Aquesta nit l'acabaré i demà al matí ja podrem marxar, us quedeu a dormir aquí?- ells van fer que sí amb el cap.
Es van veure unes espurnes de llum, al mateix temps que el mag Blai deia unes paraules estranyes, i movia la seva vareta. Van aparèixer 5 llits i a la taula un menja deliciós )
-Ruf, tu també vindràs amb nosaltres, he?
-No, casa meva és aquí; encara que ja m'agradaria viure en un castell on cap cessar et manés, però, que faria la meva família?
Desprès de sopar van anar a dormir i en Blai es va quedar a acabar la poció per poder marxar el matí següent.
Demà al matí quan es van despertar en Blai ja ho tenia tot apunt per marxar, fins i tot els havia fet uns vestits medievals.
Després del comiat amb en Ruf, es van beure un got ple d'un líquid de color lila.
Zziiing
De cop i volta es van trobar en un camí al peu d'una muntanya a la qual a sobre hi havia un gran castell.
-Aquests es el castell del drac -va dir en Blai assenyalant-lo.
-Ara tenim que pujar tot això? -es va queixar en Max que era molt mandrós.
En Blai va moure la vareta i es van trobar allà dalt, en una plaça a la qual al terra hi havia la cara d'un drac dibuixada. Era un castell molt gran en el que hi vivien molts mags com en Blai.
Quan van ser d'avant d'una porta molt gran els va dir: No feu soroll, ja que sinó, us tiraran al drac.
Ells no van tornar a dir res més. Al final d'unes escales molt grans de marbre (a les quals es podien llegir, millor dit contemplar uns signes molt estrany amb algun significat que els nois no entenien, però que tampoc no van preguntar), hi havia deu, potser vint mags asseguts al voltant d'una taula rodona, parlant, en Blai i va anar i els va explicar qui eren els nois, i d'on venien. Al cap d'una estona, només hi quedaven ell i un altre mag.
- Aquest es el meu fill en Sesén - els va dir.
Desprès de les presentacions, van anar a la seva torre on s'estarien mentre preparessin la poció.
-Que deuen pensar els pares? -va preguntar la Sara.
-Els vostres pares no estan preocupats ja que allà no ha passat res, des de que vau marxar el temps s'ha parat, i quan tornareu continuarà com si no hagués passat. -els va explicar en Senén.
-Encara sort, amb les ganes que tenia de veure la eclipsis.
Van anar a dinar, però hi havia ous de serp amb fulles de margarida, com si fossin patates fregides.
-Quin fàstic, jo no en vull -van dir tots a l'hora quan ho van veure, però van tenir que menjar allò ja que sinó, no dinaven, i al cap i a la fi, era bo.
Durant el dia, en Senén els va ensenyar el castell i encara no ho van poder veure tot, ja que hi havia molts llocs prohibits. Aquella nit, en Blai i el seu fill van treballar de valent, i els nois feien veure que dormien encara que en realitat pensaven en el que els passaria demà. Quan podrien tornar a casa ?
Es van llevar a punta de dia i els van porta l'esmorzar, aquell cop semblava que era més normal, hi havia un got ple de llet i pa torrat. Quan va acabar van anar a la sala comuna on hi havia en Blai i en Senén parlant.
-Era bo l'esmorzar ?- els van preguntar.
-Sí, encara que la llet era una mica amarga, crec que faltava sucre -va contestar en Max.
-El suc d'aranya triturada es així, com en dieu vosaltres? Llet?
Ells es van mirar i van marxar corrents amb cara de prunes agres cap a la seva cambra.
Només faltava un ingredient per acabar la poció i els nois ja podrien tornar a casa seva, però no el trobaven en lloc.
Quan era hora de dinar, cap d'ells hi va anar, estaven estirats sobre el llit intentant no pensar amb el que havien menjat.
-Hola, que feu? -va preguntar en Senén que acabava d'entrar per la porta amb molt silenci.
-Ja està la poció ?
-No encara falta un ingredient que no el trobem ens voleu ajudar a buscar cua d'escorpí ?
Al cap de molta estona de buscar...
-No puc més va fer en Max -i es va estirar a terra
-Hem mirat per tot arreu, on podem trobar un escorpí? -rondinà la Pat mentre anava a seure a terra con els seus amics.
-Para Pat no seguis que hi ha un escorpí.
El van agafar amb molt de compte que no els piqués, el van posar en una caixa, i la van portar corrents a en Blai.
-Ja està !! -;va cridar en Blai al cap d'una hora -ara només cal que us la begueu, i tot llest.
Els van donar les gràcies per tot el que havien fet per ells i es van beure el líquid.
Zziiff zzaaff zzuuff
Estaven altre cop allà a la biblioteca.
-Hem tornat !
-Silenci -va fer la bibliotecària.
Mai no van explicar el que els havia passat, tampoc no els haurien cregut. A més van treure la millor nota del treball.
Un altre dia es van tornar a trobar per fer els deures. Allà entre un munt de llibres n'hi havia un que hi posava: EGIPTE, el van agafar però... L'obrim, no l'obrim? Podrem veure les piràmides?
I si apareixem a Egipte, i no podem tornar?
No sabien que fer, que faríeu vosaltres?
...