Lluny

Lluny d'aquí jo vaig marxar
per poder més tard tornar
quan ja tot hagués canviat.

Lluny, molt lluny d'aquí, d'allà...
per sempre més oblidar
el que havia set cruel,
i per no deixar enrere
el somni que avui
encara em diu
que el perdut el l'illa és viu,
que buscar el camí pot ser dolor,
que buidi la foscor
i dia a dia retrobi allò
que el temps havia ofegat
en un mar d'espurnes,
d'històries viatgeres,
de nous somriures
i mirades
que et fan plorar
cada cop que et miren
i et somriuen.

Lluny d'aquí me'n vaig anar
per mai més tornar a plorar.

Lluny, molt lluny d'aquí, d'allà...
per mai, mai més recordar
tot allò que ja he dit
tot el que ja he deixat
enrere fins el mai més.
Vaig fugir amb molt d'anhel
en busca d'aquell racó
on dins una gran foscor
hi hauria la claror.

Lluny d'aquí jo vaig marxar
per poder més tard tornar
quan ja tot fos diferent.

Per oblidar i recordar,
per sempre i mai,
per tu i per mi
per tot el d'ahir
d'avui i demà,
pot ser simplement
per unes paraules...
Per tot això,
i per molt més,
vaig deixa enrere,
vaig buidar el meu cor
de sentiments,
de mentides,
vaig treure les espines
del record
i la pols del camí,
per perseguir la veritat
que algú havia ofegat
en un mar de llàgrimes
on cap barca navega,
cap peix nada,
ni cap sirena canta
una dolça cançó d'amor,
perquè és un mar estrany,
que encara mai s'ha trobat,
ja que des de sempre
aquell algú ha amagat.