no vull que ploris

fa estona que estic llegint relats i poemes i no m'en cansaria mai, m'agradat molt el teu poema,és original. Et fa sentir acollit, estimat.

que tinc aquest relat teu a preferits i que encara no l'havia comentat.
Tampoc sabria que dir-te, només que mil i una gràcies, perquè em fas sentir especial.
Molts petons i mil i un somriures plens d'alegria per a tu!!

m'ha agradat moltíssim!suposo que en part m'ha arribat molt més perquè estic així una mica... trista, per dir-ho d'alguna manera, i no sé perquè ploro, només sento amargor, i no m'agradaria que ningú es rentés els seus ulls entel·lats amb les meves llágrimes, perquè faria mal... un buit al cor :(
vinga doncs, continua escribint! que per això estem aquí tots nosaltres, per llegir i ser llegits (es a dir, escriure, jeje)
un petò i una abraçada

el poema és l'ànima d'un home bo, mirant-se al mirall, una imatge poc usual, gairebe singular.

M'ha agradat molt aquest poema, em recorda molt la Miranda i l'Eric d'Osset de Peluix quan se mimen i s'estimen.

Els teus poemes breus són bastant bons. Endavant!

lLa toques bé aquesta música
molt treball i experiencia,
tot m' agrada.
endavant

Melcior.

Preciós! Com tot el que escrius. "per entendre per què els teus ulls ploren". Què tendre, què comprensiu. No hi ha gaires homes, ni dones, amb aquesta actitud. Tot el poema desprén empatia, sensibilitat i tendresa. Només l'ha pogut escriure una bona persona. Gràcies.