no vull que em vegis

M'agradaria fer-me invisible. Caminaria al teu costat i no em veuries. Escoltaria el que parlesis. Miraria com et dutxes. M'asseuria al sofà, prop teu, quan a la nit llegisis un llibre. Et contemplaria mentre dormisis, intentant adivinar els teus somnis. Al matí, quan sortisis de casa, et seguiria camí de la feina. Em faries riure, perque els teus comentaris sempre em fan riure. Quan omplisis la copa de vi, jo et desitjaria salut. Compartiriem la música de Pascal Comelade, cada cop que possesis el CD. Em faria un lloc dins el cotxe, quan anessis a visitar la masia i el bosc aquell que t'agrada tant. Des del terrat mirariem la lluna plegats , tot i que tu pensaries que la miraves tot sol. Escriuria versos que tú no llegiries mai. T'estimaria en silenci, des de la llunyania, per no fer-te patir, que l'amor gairebé sempre és patiment. Tot això faria si conseguís fer-me invisible. Tú, seguiries com sempre creant, imaginant, dissenyant ... i jo seguiria admiran-te. Per Nadal, veuria com celebres la Festa amb la família, a la manera tradicional, que és com ens agraden les coses. I quan sortisis de viatge, a visitar països estranys, cultures diverses, jo em ficaria a la maleta, entre les camises i els jerseis i t'hi acompanyaria. Finalment quan et morisis, t'abraçaria perque no tinguesis por de passar a l'altre banda i et conduiria pel passadís, vers la llum. En el més enllà, sigui on sigui, seguiriem passejant un al costat de l'altre, i ara si que em faria visible, perque lluny d'aquesta realitat no m'importaria gens que em donessis la ma, i em parlessis mirant-me als ulls, i ballesim a ritme de cançó francesa, i les copes dringuesin al brindar, i ens fes mal el clatell de mirar amunt per veure la lluna i les estrelles...