no vull morir... oblidat!

Un relat de: Capdelin

Poema de PLUJA and CAPDELIN
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Munts de fulls escampats als teus peus,
afusellats pels crits ferotges de la foscor,
dormen en el cementiri dels mots.

Sento el ressò dels batecs de les paraules
que inútilment volien canviar el món.

La blancor ho omple tot.

Vaig néixer entre lletres i gargots
que brollaven dels teus llavis
i del meu cor naixien fragments de versos
ideats per despertar un somriure teu
o una llàgrima vivent.

M´has eliminat de la teva imaginació,
només era per a tu una idea supèrflua.
Has matat al protagonista de la teva vida
i ara t´acusaran d´assassinat.

Piles de mots morts reposen als teus peus
esperant una segona oportunitat.

No, no em deixis morir,
tinc por a morir... oblidat!



Comentaris

  • Preciòs[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 27-03-2005 | Valoració: 10

    Us feliçito! Quin poema! Està ven plenet de sentiment, ple de frases que deixen un sentit d'allò més confòs, i alhora màgnfic.
    Jo conec a gent que te por a morir oblidada, per diferents por, però aquesta que describiu, és la por a que la persona estimada fugi dels records obtinguts en un passat no molt llunyà.
    Simplement fantàstic.

    Petons i abraçades

  • Sens dubte, una combinació explosiva...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 24-03-2005

    Un poema carregat de sensacions. Si em deixeu parasitar, de les vostres frases se'n poden treure un munt més d'idees, se'n poden fer un munt de poemes. No deixarem que les paraules morin al terra malaguanyades esperant una segona oportunitat, com el fruit caduc resultat del vostre assassinat...

    L'he trobat confús i carregat de bones frases, com ja he dit, d'aquelles frases que et desperten la fam.

    Espero un altre còctel mortífer!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )