No veus el desig del meus ulls humits

Llibre, he estat passejant de nou pels teus poemes i he fet aquesta descoberta. Vaja quin poema d'amor... des del desamor! Un missatge tan clar i precís com dir-li a algú que l'estimes i que ell no se n'està adonant. Que ell ho és tot per a tu i no se n'està adonant. Però "Tant se val! No deixo d'esperar-te". I llavors, comença la meravella poètica de les teves paraules.... només demanes que no et deixi mai de somriure, d'encisar-te, d'abraçarte... només que sigui amb la seva presència.

...
"Jo seré com l'aire que t'envolta,
al teu costat bufaré com el vent
mentre tu caminis d'esma i cec"
...

Uns versos fascinadors per a dir que tu seràs sempre al seu costat, invisible, amatent, respirant la seva vida i el seu amor, aquest que ell no se n'adona que li estàs implorant.

I al final.... l'esperança d'aconseguir-ho...

El teu poema té força temps... ha plogut molt des de llavors. Si és autobiogràfic (el fet de datar-lo m'ho fa pensar), espero que aquest prec que vas enlairar al cel un dia, s'hagi fet realitat i que ja no hagis de ser invisible... que estiguis caminant amb ell, al seu costat.

Una abraçada!

acceptació dolça de la conformitat amb la presència. :) 1 abraçada!

de comentar la teva poesia, Llibre, perquè la trobo bona de debò.
Aquest sonet de fa temps té tot el desig d'un amor que es conforma amb la mirada, amb la presència i amb això el JO poètic diu "que viu en un paradís" i que serà "l'aire que l'envolta" mentre ell camini "d'esma i cec".
Quina sensació de protecció repira tota la composició, Llibre de debò. Per acabar l'últim tercet conclou amb l'esperança que ell estimi el Jo poètic amb "tot guanyant per fi la revolta/ que l'amor sigui permanent".
Espera guanyar aquesta correpondència. És de tot esperançador perquè un/a sempre espera que el corresponguin i que tot duri. el que passi després ja no compta, però. No és el cas del tema del poema.

Molt elaborat i a més el tema és gradual, primer parla de l'amor que sent i després que espera que sigui mutu. No és l'eterna espera.

És estrany que no l'hagués llegit, aquest.

Molts petons, noia.


(espero, Llibre que algun dimecres pugui venir a les trobades de l'Ateneu)

Un poema meravellós, t'ho dic de tot cor. No l'havia llegit fins ara que l'he vist als últims comentats, i la veritat és que me n'alegro d'haver-lo trobat. Una descripció molt bonica d'una sensació que ens arriba a ofegar... felicitats!

Moltes gràcies per la poesia que ens regales!

Una abraçada i molta màgia!

pel comentari.

LLIBRE

Estic realment sorprés. M'ha encantat. Realment fas poesia fina, amb caràcter i amb sentiment. Quants voldriem arribar al teu nivell!!
No deixis d'escriure poemes i publicar-los.