No t'ho diré mai

Un relat de: JOSEFINA

No t'ho diré mai el que sento, quan et tinc a prop.
No et diré mai com t'enyoro, quan ets molt lluny.
No et diré mai com t'estimo, per no fer-te fugir
No et diré mai , que voldria besar-te a cada punt.
Baixaré els ulls en mirar-te , per no mirar-te amb desig.
Et diré adéu somrient com sempre, amb el cor encongit.
Esperaré la trucada, que mai sé quan em faràs.
Posaré música francesa, per recordar .
Escriure dos mil vegades, el teu nom sobre el paper.
Tancaré els ulls cada vespre, per imaginar el teu cos.
Desitjaré l'abraçada, que em fas en retornar.
Gaudiré la moixaina, que em va fer la teva mà.
Pensaré en la conversa, que vàrem compartir.
Repetiré mil vegades, que m'agrada seguir així.
Vigilaré no es marceixi, aquest sentiment estrany.
Encendré espelmes al capvespre, per fer especial el nostre espai.
Es fa difícil entendre, perquè t'estimo tant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).