No som el que sembla o potser si.

Aquest relat fora presentat al REPTE CLASSIC 390- SEGONES PARTS,Expectativa irreal de nuriagau com a continuació de la narració EXPECTATIVA IRREAL de NURIAGAU

La Laia, lentament, amb tota la parsimònia del món, s'anava preparant per a la trobada. Al seu rellotge les 10 , no tenia pressa. Primer una dutxa relaxant, la crema suavitzant de l'àloe i l'oli per tot el cos, la roba ja havia estat escollida i estesa damunt del llit… volia causar la millor de les impressions, ser la dona més seductora i perfecta. El seu cos jove i bru , reflectit al mirall del seu estatge era com una ofrena als déus, ella era la millor de totes les ofrenes, a tots els déus. De fet per ella, tot això era com un ritual après, un ritual en el que s'entregava completament, quasi amb desfici.
Diàriament les trucades continuades marcaven l'agenda de la Laia, sovint eren per negocis o sopars. La darrera la va rebre abans-d'ahir, va ser diferent, era d'un amic, un amic important, potser el seu gran amic ò l'únic. Era més que una trucada, era un prec.
La va convidar tot neguitós a sopar a un restaurant del casc antic, petit , arraconat, en un dels seus carrers més oblidats. Els cambrers duien els davantals quasi blancs fins als turmells, donant una imatge sense color. Al principi varen parlar de coses poc transcendents. El tema seriós el van deixar per al final, davant d'un Moêt Xandò .. poquet a poquet, en Jaume va obrir la seva ànima angoixada. Li explicà que la seva dona tenia la mosca darrere l'orella, com vulgarment es diu, que se n'havia cansat, de tants de viatges sense justificacions i que sabia amb certesa que alguna persona des de feia dies el seguia. La Laia en silenci el deixà explicar, assentint i xarrupejant de la copa de cava.
Aquell paio era poc prudent fins al punt que, en una d'aquestes, no se'n va adonar i va ser fotografiat per l'amic de la Laia, ràpidament va dur la fotografia a un amic seu de la policia nacional, qui immediatament el va reconèixer i "of de record" li va dir el nom.

-I què vols , Jaume ?

-Un favor teu.
-Estic convençut que aquest paio va aconseguir fer-me fotos en algun lloc indiscret, la qual cosa seria molt perjudicial per a mi, necessito que d'alguna manera aconsegueixis els negatius o les gravacions que hi hagi fet. Si us plau, com a favor d'amic.
La Laia no va posar cap objecció, de fet en Jaume sempre havia estat al seu costat, escoltant-la quan el va necessitar i en més d'una ocasió amb els seus contactes va aconseguir treure-la de la garjola. Tothom sap que el seu treball encara que sigui, diguem-ne, de luxe no deix de tenir els seus inconvenients.
Acceptà i recollí la foto de l'home, Bernat es deia, també li va passar tot un seguit de llocs habituals on el podria trobar i en quines hores, també sabia que estava casat.
La primera trobada va ser ahir en un bar prop de casa d'en Bernat, de seguida va fer que es fixés amb ella, duia un texans ben ajustats i un jersei marcant tot allò marcable. La Laia va procurar passar al costat d'ell en vàries ocasions fent-se la despistada i deixant anar tot el perfum sobre els narius de l'home embadalit. Va ser senzill, demanar foc i fer petar la xerrada quasi per tota la nit. No va costar gaire quedar per al dia següent amb l'excusa del morbo que li produïa poder conèixer un detectiu privat.

Ara, una vegada enllestida es dirigia tranquil·lament a la propera trobada. L'objectiu aconseguir les fotografies i les gravacions per al seu amic. Tocaven dos quarts de dotze quan entrava per la porta. En Bernat era a la barra parlant amb el cambrer. La Laia mentalment va repassar tot el que devia fer. També portava una microcàmera per filmar la trobada en la nua intimitat. En algun moment hauria de parlar-li del seu treball, que no era la noia dolça que creia, que era una acompanyant de luxe. Ah! i que tenia alguna cosa que l'interessava.