Dos

Un relat de: Francesc Piñol

DOS

Desprès d'un record, l'altre. Bordejant la consciència per caure fora del cervell, mes enllà dels sentiments morals i normals. Surten de tot, arreu, dels racons foscos per ensopegar amb el cos, de la llum , de les parpelles tancades per engoli'ls gola avall. Els sorolls, quasi son imperceptibles per aquest envoltori trencat i s'acaba sent un mateix record i partícula, moment e instant que es perden pel espai d'un temps que no s'acaba i pot començar de nou en qualsevol tros de la mateixa història privada....i els objectes quotidians son esguards de l'infinit que porten el desig, un desig lànguid i profund que surt del mateix sentir-se trencat amb tot...Ana té quinze anys i un subtil embenatge, el porta , al col·legi on va començar a estudiar, se'l treu a casa d'uns amics, entre l'olor a encens i musica que no s'entén. Son instants que comencen i acaben com tot, però que perduren, 4 torinals plens de fum es desfan a l'estómac mentre quelcom més avall comença a despertar. Lentament, amb pas calmat,Ana bonica, Ana verge, busca al seu voltant, donaria tota la seva vida per alguna cosa on aferrar-se i la violència esclata i salpica, olor, olor a sexe que l'omple fins despullar-la i sortirà a l'escala, els graons freds fan de cadira per un cos nu, que l'esgarrapen per dintre. Aquesta assignatura t'omple, et desborda. Ana, petita de casa, busca un mascle, Ana troba els pantalons al passadís, baix d'una llum blanquinosa. Lliscant els pantalons, cames avall, mentre submergir-se a la busca d'un lloc dintre el plaer no és difícil. Gemecs i sospirs. Ana vol plorar, desprès de tot, Ana vol plorar. Ana petita, bonica , no és verge i els fums encara li envolten pel cervell. El carrer comença a fer l'amor amb la nit i en quelcom rellotge toquen les sis i mitja. Lentament quasi amb por per despertar alguna persona dormida. Toquen les set menys quart i Ana dona les bones nits, Ana dona els petons rituals.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer