No pUc més

Odi: per aquesta gent feixista que ens oprimeix tant.

Ràbia: per els que ens falten el respecte.

Quimera: per els que ens tracten com a sers inferiors i ens desprecien.

Enuig: per els qui no ens deixen parlar.

Fúria: per els qui diuen que la nostra llengua com va dir Pérez Galdós a Narcís Oller (Yo no quiero aburrir a usted más con la longitud de mi epístola. Lo que si le diré es que es tontísimo que usted escriba en catalán. Ya se iran curando de la manía de catalanismo. Y si es preciso , por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje usted que se encarguen de esto los poetas (per ell els poetes eren textos cutres que escivia la gent humil). La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para si mismos dejelos usted con su manía y véngase con nosotros. Le recibiremos en el recinto de nuestro diccionario, con los brazos abiertos)és una llengua sense recursos i sense evolució, una llengua de pobres que no saven mai per on enredar el país.

Cridòria: per dir que ens hem d'unir tots d'una vegada. Podem véncer a tots els qui no ens deixen trobar la llibertat , podem vèncer a tots els cossos feixistes que no ens deixen respirar , que ens prohibeixen la paraula, i que no ens deixen lluitar.

endavant! //*//