Descol·locats.

Van començar a analitzar el problema, la societat està progressant molt ràpidament en la comunicació i en la tecnologia, però en sentiments estem en un gran desequilibri. L'home mai a progressat en el camp de les humanitats, segueix igual com era anys enrera, és a dir que odia, menysprea, s'engresca, es decepciona i estima com en els temps d'avanç.
Ningú se n'adona del que està passant, la gent cada cop es tanca en ella mateixa, no acceptem el que tenim, no ens agrada el que tenen els altres, critiquem, ens infravalorem...
Perquè ningú observa com reaccionem? Perquè tothom fa veure que és feliç?
La descol.locació és una cadena de sentiments infinits, comença i no s'acava mai, això provoca que les persones ens relacionem poc, això provoca un gran individualisme. Hauriem d'apendre a ser més socials, haurem d'apendre a saver escoltar la gent i hauràn d'apendre que tot i ser diferents, tot i ser diferents, tot i portar estils de vida que ens presionin i ens fascin sentir malament, al cap i a la fí som persones, que ens agrada estar amb altres persones, ens agrada que ens estimin i tot i estar descol.locats sempre podem millorar amb un petit esforç.