No puc fabricar llàgrimes

Un relat de: Bolet

Sento impotència,
ganes de deixar-me endur per la ràbia.
Sento llàstima,
ganes de plorar desconsoladament.
Enmig de la soledat,
sense que ningú se n'assabenti.

El cor batega amb rapidesa
i em fa mal al pit.
Les paraules no em surten
i se'm fa un nus a la gola.
Vull cridar: i no tinc veu.
Vull plorar: i no tinc llàgrimes.
Vull fer-me mal: i no tinc valor.

La pena em corromp per dins,
la ràbia envaeix el meu cos.
Continuo amb allò a la gola:
no em deixa plorar,
no em deixa respirar,
no em deixa viure.
No puc desfogar-me,
i agafo els llençols
i els estrenyo amb força.

Em poso les mans al cap
i m'estiro els cabells,
em faig mal i aturo.
Respiro amb força,
el cor em batega contra el pit.
M'aixeco amb rapidesa,
estrenyo les dents, la tensió no se'n va.

Vaig cap a l'escriptori,
obro el calaix amb odi i trec un full
i llavors agafo el bolígraf
i em poso a escriure aquest relat
i el comparteixo amb vosaltres.

Comentaris

  • jo tmbé m'hi sento identificada[Ofensiu]
    ukola | 23-07-2007

    escrius molt bé! m'agraden molt i m'hi sent identificada en molts dels teus escrits ja ho saps ;)

  • identificada[Ofensiu]
    sucdetaronja | 18-07-2007

    totalment

  • identificada[Ofensiu]
    sucdetaronja | 18-07-2007

    totalment

  • RENOI![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-07-2007 | Valoració: 8

    QUINA MALA NIT...! PROU ES MÉS BÒ PODER-SE DESFOGAR ESCRIVINT QUE NO PAS AMB QUATRE LLÀGRIMES QUE NINGÚ MÉS ASSABORIRÀ. QUAN LES COSES PINTEN XUNGUES, POSA'T A ESCRIURE QUE ET SURT MOLT BÉ. TU FARIES MOLT CONTRAST ALS BOSCOS DEL BERGUEDÀ, VERITAT BOLET?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: