No plou!

Fa molt que no plou!
Recordo tan llunyana,
l'olor de terra mullada.
Aquells núvols tan negres,
l'aigua fresca al caure,
les cortines transparents,
a on es reflectia la llum,
traient tots els seus colors,
despertant insensibles ulls.
Si fa temps que no plou!
La terra està esquinçada,
empobrida, maltractada,
la pols tapa els nostres ulls,
i no ens deixa veure res!
Ai! Si plogués una mica,
que ens netegés de nou,
que ens tragués la bravada.
Ai! Si plogués una mica,
per tornar a contemplar,
les cortines transparentes,
que ens feien obrir els ulls.
Si fa temps que no plou!
endurits per la sequera,
garratibats per la brutícia,
de tantes idees inhumanes,
de tants cervells podrits,
de tantes nafres internes,
de la nostra debilitat.
Perquè esperem que plogui?
Perquè l'aigua ens netegi,
els pensaments,
el cos,
i l'esperit.