No, no m'atreveixo...

Un relat de: yoconda

No aconsegueixo aclarir que em passa pel cap.
No aconsegueixo fixar les meves idees.
No sé si t'estimo o t'odio,
no sé si et vull amb mi o cerco llibertat.
Tot és confós, tot és amarg...
Soledat, amb mi no et vull...
Soledat arribaràs?
Situació insostenible, però... soledat, em faràs mal?
Pors, temps i pena... això és el que em frena!!
Temors, angoixa, lligams... tot volteja pel meu cap!!
No sé el final, no veig el final, però tard o d'hora arribarà.
No m'entenc ni sé el que vull, tampoc pretenc que tu em comprenguis.
Perfilant els meus interiors no vull reconèixer que no m'omples del tot,
no, no del tot, no, no del tot...
Quin destí ens espera? Futur incert però evident... evident...
No, no m'atreveixo...

Comentaris

  • Em sento igual[Ofensiu]
    terra_nua | 27-01-2007 | Valoració: 9

    Estic igual que tu. No sé què vull ni com ho vull.
    Dubto i no m'atreveixo a veure les coses clares.
    Porca misèria...

  • màgia* | 27-01-2007 | Valoració: 7

    a vegades la por no ens permet fer el que de debò ho volem i és quan molts cops i intervé la soledat.
    M'agrada el relat! :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: