Meditant la fugacitat..."tot passa, tot queda, paraules que no moriran..."

Així com la gent entra dins la meva vida, surt. Fugacitat, quasi no em deixes saborejar la dolçor o l'amargura que remet cada persona al seu pas, allò fructífer de cadascú, allò del que ens enriquim per part de la resta, fugacitat tot t'ho emportes. Tot passa aviat, tan aviat que els sentiments es confonen per segons. De tot s'apren, és clar, però no hi ha temps per assimilar, per pair, per assumir... Els esdeveniments passen com si de vent es tractés, els mals causats com si les ones, i com la pluja cau surten les persones de ta vida. ¿què ens resta? Allò viscut, els records...