Meditant la fugacitat..."tot passa, tot queda, paraules que no moriran..."

Un relat de: yoconda

Així com la gent entra dins la meva vida, surt. Fugacitat, quasi no em deixes saborejar la dolçor o l'amargura que remet cada persona al seu pas, allò fructífer de cadascú, allò del que ens enriquim per part de la resta, fugacitat tot t'ho emportes. Tot passa aviat, tan aviat que els sentiments es confonen per segons. De tot s'apren, és clar, però no hi ha temps per assimilar, per pair, per assumir... Els esdeveniments passen com si de vent es tractés, els mals causats com si les ones, i com la pluja cau surten les persones de ta vida. ¿què ens resta? Allò viscut, els records...

Comentaris

  • Sí a mi tampoc...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 13-09-2007 | Valoració: 10

    ...no em duren massa els amics, sobretot els de la faena, quan faig un amic nou fora del meu món lúdic el veig i no el veig perquè sempre em fa qualsevol cosa que em fa pensar que no és una persona de la meva confiança. De fet no hi ha persones de la nostra confiança o pot semblar-ho no t'ho penses així yoconda? Un petó de Vicent i una abraçada.

  • Arbequina | 12-09-2007

    Està bé meditar sobre aquest tema que, tard o d'hora, ens acaba angoixant: perquè perdem tanta gent al nostre voltant? Perquè passen, passem de llarg?
    Ara bé, no sabria com classificar el text, se'm fa estrany: massa llarg per ser un pensament fugaç, massa curt per ser una reflexió... però bé, un text interessant al capdavall.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: