No menys de vint-i-cinc centímetres...

Avui em toca parlar de tu. Esbelta, bonica i radiant. Estàves il·lusionada durant tota la tarda. Ell t'havia promès que et vindria a buscar en sortir de la feina. A les 6 a la porta. A quarts de set ni tan sols t'havia trucat per disculpar-se. Cap missatge. Cap disculpa. A les 8 encara no li havies vist el pèl. Jo mentrestant, et mirava desde l'altre vorera puntualment des de les 6. Tu no m'havies vist ni em vas veure. La teva faldilla complia les mides reglamentàries. Un pam i mig, altrament dit no menys de 25 centímetres. Així em parlàves tu un dia de les teves excitants faldilles. Com si del récord d'una olimpíada es tractés. En definitiva, unes cames estupendes, un cos mai vist, un interior com n'hi ha pocs. Aquesta ets tu. No vull que canvis. Fa temps que ho sé. Fa temps que et persegueixo. A cada pas que fas, saps que al teu darrera em trobaràs. encara molts cops ni t'adonaràs. Jo he perdut l'esperança. Hem estat sols de dia i de nit. Amb tenda o bé al llit. Mai has mogut un dit. Jo he intentat seduir-te. Fins i tot, algun cop t'he molestat. De res m'he penedit.
Són les 8.15.Apareix Ell. És l'hora de fugir ben de pressa. Sé que és la teva parella des de fa poc temps. Sé que et comença a fer feliç. Amb ell hi hagut gemecs, esglais, paraules per portar-te fins al paradís. En veure'l jo he hagut de fer-me fonadís, per no incomodar-vos. I així un dia rera un altre. No sé com definir com em sento ni el que sento. No puc fer-ho.Així és l'amor platònic.Només espero des de l'amistat que m'ofereixes a cada instant, poder seguir mesurant la longitud de les teves faldilles.