Cercador
no ho sap ningú
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Sóc fred,
gèlid de vegades,
no sóc com els altres amics,
- dius -,
i somrius
amb llavis cendrosos
de decepció.
I la cendra
et vesteix, també,
de grisa fredor.
Sóc massa prudent,
inert de vegades,
no sóc com els altres amics,
- dius -,
i somrius
amb mirada oceànica
de salabror.
I l´oceà
et vesteix, també,
de blava gelor.
Però no saps
que tot és una aparença
que amaga l´existència
d´un foc interior,
que crema,
que bull,
que vol però no pot,
atrapat en el mateix foc,
incendiar-te,
per por a cremar-te.
I en la impotència,
els mots ofeguen
la seva essència
en rius de timidesa.
No ho sap ningú,
princesa,
que cada dia moro per tu!
Comentaris
-
...[Ofensiu]Pluja | 14-04-2005
timidesa... aquesta paraula em recorda alguna cosa que sempre està molt present en la meva vida eh??
Pors?? Diria que algún dia tots superarem les nostres pors, descobrint la llibertat que amagaven... -
La timidesa també és bellesa...[Ofensiu]Xanxaneta | 14-04-2005 | Valoració: 9
Ostres quina passada de poema! Expressa molt bé el sentiment de les persones tímides, que a vegades es mostren fredes i distants. Mentre que per dints seu hi bullen els sentiments.
Però, en la timidesa també hi ha misteri i aquest misteri a vegades fa acostar a les altres persones. A més ser tímid implica que si un bon dia se'n deixa de ser, es té una altra visió del món, ja que hi ha hagut temps de sobres per observar-lo.
Hi ha un provervi que diu:
Les persones són com la lluna; sempre tenen un costat fosc, que no volen ensenyar a ningú.
Així que: segueix escrivint inspirat pels raig de lluna! -
Sempre la por...[Ofensiu]annah | 14-04-2005 | Valoració: 10
o potser la prudència... però és trist que no es pugui transmetre l'amor envers una persona, per cupla això...
És un molt bon poema...
No ho sap ningú,
princesa,
que cada dia moro per tu!
Què bonic!!! Fantàstic!!!!
Un petó i una abraçada...
Anna
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305689 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )