No ho puc evitar (Temàtica: Gelosia)

Vaig aixecar el cap sorpresa. -De que parles? -vaig fer com si el tema no anés amb mi.
-Saps perfectament de que parlo -els seus ulls m'ho confirmaven. Ell ho havia vist.
Vaig mantenir el contacte i lacònicament vaig respondre-li: -No, no en tinc ni idea. Però si me'n vols fer cinc cèntims no estaria de més.
Els seus ulls... tornaven a ser aquells ulls freds de fa dos mesos... quan encara no havíem començat a ¿sortir?. Em va espantar. Un calfred em va recórrer l'esquena.
Va ser com si els meus ulls m'haguessin delatat, i ell sabés exactament quins tipus de reaccions em provocava en aquests moments. Un d'aquells somriures de superioritat que tant detestava es va col·locar a la seva cara.
-Tornaràs a buscar-me -va dir; no era una amenaça, o això semblava. Estava convençut de que no podria estar allunyada d'ell gaire temps-. I m'imploraràs que et torni a agafar entre els meus braços.
Vaig girar la vista; perquè donés la impressió que tractava de controlar-me per no saltar sobre d'ell. En realitat tractava de que els meus sentiments no tornessin a sortir pels meus ulls.
Sabia que tenia raó. No té sentiments, em tractava de convèncer a mi mateixa. Recordo el que la meva amiga em va dir: "No ha de ser tanta escombraria si t'hi has enamorat".
Tant de bo fossin certes aquestes paraules.

No havien passat ni dos dies; i de nou, em trobava envoltada pels seus braços.