El tresor de la vida

Un relat de: Jack Dawson

Foscor. Obro els ulls i tot quant veig al meu voltant… foscor. Ni tan sols veig una senyal de llum. Encara no entenc que va passar, encara ara no en sóc plenament conscient; només se que he fet mal fet. Perquè em va passar a mi...
Les meves il·lusions i les meves esperances se n'han anat. Tot el que em rodeja; abans tant ple de vida i de llum, ara s'ha tornat fosc. Els meus somnis s'han apagat com la flama d'una espelma pel vent. Em sento atrapada. Em sento atrapada dins meu. No valc per res... si tan sols l'hagués escoltat! Però no ho vaig fer... i ja és massa tard per penedir-me'n... no se que faré; suposo que ho hauré d'explicar als pares.
Pares... no se com s'ho pendran... s'enfadaran n'estic segura. I m'odiaran pel que he fet... no crec poder suportar-ho... necessito que m'ajudin; però qui voldria ajudar algú com jo? Em sento bruta; em faig fàstic a mi mateixa... com he pogut fer una cosa com aquesta?! Realment no valc per res...

Sento com creix en el meu interior; una nova vida que sobre pas entre les meves entranyes; una nova vida que sobre pas entre la brutícia que sóc jo.

Realment no em queda res per viure; i ara és quan més em veig obligada a sobreviure.
Sóc responsable d'una vida. Responsable d'un ésser indefens. No em veig capacitada. No me'n sortiré.
He de parlar amb ell; és la seva culpa! Però... no se on trobar-lo; va marxar després de l'última vegada; segurament s'ho va pensar... no l'hi puc dir! No el vull veure mai més!
Per culpa seva la meva vida s'ha arruïnat...

Però el tren del temps passa i no espera als passatgers que fan tard... la vida continua cada dia, dia rere dia, les agulles del rellotge són incansables quan de girar es tracta.

Em vaig barallar amb els meus pares; però de seguida em van perdonar, deien que jo era massa important per ells. Però jo no m'ho creia... com podien estimar-me si els hi havia donat tants mal de caps?! Era impossible! O això creia jo... el temps va seguir passant; als dies els van succeir les setmanes; a les setmanes els mesos, i als mesos els anys...
Des d'aquell dia la meva vida va fer un gir radical. En aquell moment me'n vaig penedir, pensava que no me'n sortiria; estava en un pou sense fons, sola, i a les fosques; però algú va treure les taules, la llosa, que m'impedia la sortida; que impedia que la llum es filtrés a la meva vida; i em va llençar una corda per poder sortir del pou. Em va ajudar a pujar, i em va ajudar a sortir... i el més important de tot; em va donar un objectiu a la vida, quelcom pel que poder lluitar... i aquesta vegada, ho vaig acceptar de bon grat. A qui havia maleït per nou mesos sencers, va ser el que va acabar traient-me a respirar i salvar-me d'enfonsar-me en el mar de la depressió quan el meu vaixell va naufragar. Gràcies a ell, i al haver compartit tot el que hem compartit, de mare a fill, vaig poder tirar la meva vida endavant; el que jo havia cregut com la perdició de la meva vida va resultar ser el que em va acabar salvant de perdre'm. I no és fins aleshores que me'n vaig adonar i en vaig ser plenament conscient... gràcies al meu tresor, vaig descobrir el tresor que s'amagava al fons del meu cor, no era altre que el tresor d'estimar algú incondicionalment; estimar amb tot el teu cor sense esperar-ne res a canvi. Perquè només estimant d'aquesta manera, pots ser estimat.

Comentaris

  • Hi ha una cançó de Maná[Ofensiu]
    Màndalf | 02-06-2005 | Valoració: 8

    que es diu "Ana" que podria servir per posar-hi música a la primera part del teu relat. Però la història de l'Ana és més tràgica, no serveix per la segona part; la teva protagonista te la sort de la comprensió dels seus. Està be que el teu relat generi esperança i optimisme.

    Ara que els he llegit els tres, el que m'agrada més és el darrer. Es nota que estas millorant.

    Endavant Jack!

l´Autor

Jack Dawson

4 Relats

7 Comentaris

6049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Hola ^^ Sóc una noia de Barcelona de 24 anys, a qui li encanta escriure i que fa el que pot per fer-se mica en mica, un caminet en aquest món tan meravellós que és la literatura ^^ i hem podeu trobar sota el mateix pseudònim a fanfiction i fictionpress
espero que us agradi el que escric ^^ sentiu-vos lliures d comentar! (s'accepten crítiques, constructives, si us plau)
Jack Dawson
'The place where dreams come true...'