No ho intentis

La mar respira tranquil·la,
la sorra blanqueja,
el cel fa olor a vainilla
i l'aire quequeja.

Eres tu que jugaves amb el clima,
tu soleta vas modificar
tot allò que no t'agradà
per a fer-te pujar l'autoestima.

Però vés alerta,
tu no ets la creadora
d'aquest món encara imperfecte
com per a creure's la salvadora.

Ets lliure de seguir jugant,
saps que tens molts admiradors,
no obstant jo no et seguiré estimant,
i no sabràs desfer-te dels plors.

Perquè sabràs canviar el temps,
però no pas els meus sentiments.


(2005)