No ho diguis a ningú

No ho diguis a ningú. No ho expliquis. Jo, tampoc ho explicaré. Serà el nostre secret, aquest amor incert, aquest sentiment nostre, aquesta passió que no te fre, aquest tenir-se i no tenir-se.
No ho diguis a ningú. M'ho vas prometre. Vas dir que series el meu amant secret. Un home anònim. Algú a qui espero, a qui desitjo, amb qui comparteixo hores màgiques, bogeries immenses, il.lusions , sorpreses, silencis...
No ho diguis a ningú, ni avui ni mai. Que no es trenqui l'emoció d'aquell primer petó, de la primera carícia, del primer donar-me i el primer prendre'm, i el primer donar-te i el primer prendre't.
No ho diguis a ningú, que som com criatures, que juguem mig a les fosques, que balles i ens perseguim, i ens rebolquem damunt del llit, mentre sona la música, deixant anar els instints.
No ho diguis a ningú, que quan em deixes i surto a dir-te adéu, des del balcó, i et gires un moment abans d'arrencar la moto, i em fas una senyal... no marxaries.
No ho diguis a ningú, jo tampoc ho faré.
No ho diguis a ningú, que moltes nits, abans de dormir, dins dels nostres llits, pensem l'un amb l'altra, i ens imaginem abraçats, que la imaginació és lliure, i ens imaginem fent l'amor, i malgrat la distància que ens separa, el cor batega fort, i la pell se'ns esgarrifa.
No ho diguis a ningú, que el desig vers tu se'm llegeix a la mirada, que la meva ma tremola sobre la teva cara i que no puc pas negar que estic ben enamorada.