No hi ha res com tornar a casa

No hi ha res com tornar a casa.
En obrir la porta, la gateta ja m'esperava, i jo he sentit una alegria inmensa en retrobar-la.
He ficat, com he pogut, la maleta, la bossa, els paquets i l'ordinador portàtil al meu dormitori i he recorregut el pis per si hi havia quelcom de diferent.
Però tot estava al seu lloc i m'he sentit més tranquil.la.
Tres dies fora de casa i semblava una eternitat.
A la nit, enyorava el meu sofà, des d'on badar aquells programes de televisió que em donen ganes de dormir.
També enyorava que la mixeta se'm posses al damunt i busqués la meva ma, per acaronar-la.
He enyorat la sopeta calenta, que faig a l'estil antic, amb brou de pollastre.
Avui, potser dormiré millor, ja que aquestes darreres nits m'he despertat de matinada, com si em faltés alguna cosa.
Clar, em falatava el meu piset.
Ara ja hi torno a ser, i gandulejo gaudint de l'espai, del meu espai personal.
Però tard o d'hora, m'hauré de posar en marxar i treure la pols, fregar el terra, posar la rentadora i pensar en el sopar.
És aleshores quan enyoraré trobar-ho tot fet, esmorzar al buffet lliure de l'hotel...
Realment, mai no estem contents del que tenim, però posats a triar... trio tornar a casa.