No fa 2010 anys

NO FA 2010 ANYS

Els seus pares eren de Nazaret, però per causes que no venen al cas van haver d’anar a Betlem i allí va néixer en precàries condicions. El govern va fer una batuda a la zona i com van pogué van travessar la frontera cap a Egipte, al menys allí no els perseguien ni els destrossaven la casa. Com que el pare era fuster la feina no els va faltar. Van passar els anys i va semblar que la temperatura a la zona d’on pertanyien havia baixat i van tornar. Allí hi tenien encara la casa, a més a més de la família, o això esperaven.
El nen que es deia Jesús va créixer i adoctrinat per el rabí del poble va aprendre primer la Torà i la Bíblia, però al mateix temps va sentir curiositat per l’Alcorà i per les ensenyances d’un home anomenat com ell, Jesús.
Quan fa fer els trenta anys era una eminència en les tres doctrines, però en el lloc a on estava això era signe de traïció, per uns i pels altres. A Palestina no es pot ser jueu i a Israel no es pot ser musulmà. Mentre que el cristià no és ben vist en cap dels dos llocs. I ell que era? Tan sols un home...Què importava la seva religió, si en el fons l’essència de totes les religions deia el mateix.
Com que havia estudiat medicina, ajudava tan a un bàndol com al altra. La gent del poble i de les contrades l’admirava. Sempre estava a on era necessari i moltes vegades havia obtingut coses dels dos governs que els altres no havien pogut aconseguir. Però la seva popularitat començava a ser molesta per tothom, les seves ensenyances no eren bones, ell tan sols volia que aquella terra acaronés la pau que en mils d’anys no havia regnat. Criticava tan a uns com els altres i un dia la gent del seu poble i de les contrades van fer una manifestació que va arribar fins a Jerusalem. El més estrany de tot era que l’acompanyaven gent tan d’un bàndol com del altra. Els guàrdies no gosaven fer res. La seva història va sortir a totes les televisions del món, per fi algú havia fet trontollar la indiferència de la gent.
Va ser llavors quan una nit en una casa del centre de la capital es van reunir. Quan van acabar, a sobre la taula van deixar tres llibres...
L’endemà un dels seus companys el va trobar...L’havien clavat contra el mur de formigó que ell volia fer caure...Al seu pit li van grapar un rètol que deia...INRI
Els governants tan d’una banda com de l’altra és van acusar de la seva mort. Els Patriarques de les tres religions van alçar els crits al cel, però després d’allò tot va continuar com sempre...
A qui l’hi interessa la Pau!