no exagerem, si us plau!

es cura... amb temps es cura... no sé quant temps... anys potser o tota una vida, o simplement s'enterra sota un altra ralladura de cap... i en sec torna a treure el cap, i collons! si en fa de mal... al damunt la persona en qüestió no desapareix i tampoc para de tocar la pava pavonejant-se per davant restregant tota la merda pels nassos i remenant la merda del passat... i així... però a la llarga si que es cura, i a més un se fa més fort amb aquestes cosetes

acabo de veure una pel·lícula, "olvídate de mi" me la va recomanar el meu profe de filo... fa pensar... és una pel·lícula, diguem-ne rara... filosófica si vols (això me va dir el profe xDDD) i la veritat és que me estat rallant tota la tarda... és mona, si no l'has vista, intenta veure-la... esta be

be doncs... un petó molt gran!

Aïda Carbó

Capdelín, tan mal parit que a algunes persones els ha costat la vida... perquè els humans som així de babaus amb els sentiments. Però crec que això es cura, com el mal de queixal!
Que cada dia neixi un nou amor!

Tot passa i el mal d'amor un cop refredat se li treu importància... però quant i caus de quatre potes ho veus tot en tons negres i grisos, a vegades has de tocar fons per tenir la força per poder-te aixecar i continuar...

Però t'he de donar la raó en que tot passa i està sol t'ajuda a moltes coses... sobretot a trobar-te a tu mateix. Tot i que prefereixo el mal de queixal (sempre acompanyat d'un nolotil) que un mal d'amors :)

Ai, el mal d'amors !!!. No mata, però és una fiblada molt forta en l'ànima , el cap i el cor. Et deixa K.O. una bona temporada, però diuent... " No hay mal que mil años dure... ni cuerpo que lo aguante!! ".

:-) Pilar.

pragmatisme, l'antiintel·lectualisme i la primacia que hom dóna a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses......

el mal d'amor.....collonades??

NO TU CREUS NI TU,,,,,JE JE

molt molt cert...et tornu a felicitar!!!
Un petó capdelín!

quanta raó tens company

Felicitats

Diguem que en alguns aspectes no estic d'acord... com que fa més mal un mal de caixal... o una patada a l'entrecuix... el mal físic és només físic... i per mi té menys pes.

Ara és cert que hi ha coses pitjors, i no és la fi del món, com transmet el poema

Salut!

quanta raó tens ! És cert el que dius, si tinguéssim medicina alguna no seria tan important l'amor !

¶:)