No és hora

No és hora


Quan el món arriba a límits de pobresa extrema
i les necessitats bàsiques de l'home
reben noms tan democràtics
com ara bé drets inalienables,
drets que només, però, estan en les cartes magnes
i s'apliquen en funció de l'estatus del beneficiari..

Quan el menjar es busca pels contenidors
i els bancs dominen l'habitatge i les nostres despeses..

No és hora.
No és hora de para la má
ni de pregar
ni de plorar fam i carències.

És hora d'exigències.
D'exigir allò que és nostre i ens pertany
pel sol fet de ser éssers humans.
D'allò que és nostre i se'ns amaga i nega.
D'allò que és nostre i gaudeixen uns altres.

.. És hora de restitucions
i d'exigir-les sense escoltar promeses.
De plantar-se devant del dèspota i el despotisme
i de prendre
-ja no importen les formes-
allò que és nostre.


Joan Grasa